SlideShare a Scribd company logo
1 of 54
Download to read offline
Sessió informativa sobre
l‘estudi realitzat al 2n cicle d’educació infantil
en referència a l’ensenyament – aprenentatge
de la lectoescriptura.

Inspecció d’educació - ÀreaÀrea Educació Infantil
Inspecció d’educació - Educació Infantil
M. Dolors Serra
COM APRENEN A
LLEGIR I ESCRIURE
ELS NENS I NENES A
L’EDUCACIÓ
INFANTIL
ELS OBJECTIUS?
1. Conèixer el procés d’aprenentatge de la
lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle
d’educació infantil dels centres dels ST de
Girona.
2. Observar experiències / bones pràctiques en
centres públics i concertats.
3. Extreure’n bones pràctiques i fer-les
extensives.
COM?

CARTA ALS
CENTRES

Benvolgut/da
La Resolució de 16 de juny de 2011 per la qual s’aprova el document per a
l’organització I el funcionament de les escoles i dels centres públics d’educació
especial per al curs 2011-2012 especifica en el punt 9.2 “Aprenentatge de la
lectura i de l’escriptura” que els centres garanteixin a l’alumne/a el procés
d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle d’educació
infantil i de l’etapa d’educació primària. L’assoliment d’aquestes habilitats facilita
i aferma l’aprenentatge de totes les àrees del currículum.
El centre, atenent a les característiques i necessitats de l’alumne, ha de
concretar i coordinar la metodologia i la didàctica de l’aprenentatge de la lectura
i l’escriptura.
Tenint en compte aquestes indicacions us plantegem una qüestió a tots els
centres del territori per tal d’obtenir una visió i un coneixement global de com es
realitza l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura al vostre centre.
És per aquest motiu que us formulem la següent pregunta:

PREGUNTA OBERTA
Com aprenen a llegir i escriure els nens i nenes a l'educació infantil en el
vostre centre?
Feu una descripció del procés.
PER QUÈ P
REGUNTA
OBERTA?

• No volíem influenciar sobre el que
podíem considerar imprescindible.
Donar pistes.
• No emmarcar el treball cap a una
determinada metodologia.
• La importància que donen els centres
a la pregunta realitzada, fent-nos
arribar les seves respostes.
RESPOSTES OBTINGUDES
“És molt difícil respondre a la pregunta que ens
plantegeu. la pregunta com ensenyemescriureescriure
“Respondre Com aprenen a llegir i a llegir i els
alumnes una el nostre centre. NoEl nostre centre se la
comporta en complexitat important. ho sabem, el que
“Per contestar aquesta pregunta l’escola femreunir
vàrem tot
sí sabem és deu anys,mestres de ens es va voler el
va formular fa que els en un moment on
les mestres enfocament ainfantil, i tot i queVa serva
donar un nou d’educació aprenentatge es doni iuna
possible perquè aquest tot l’aprenentatge. ens es
sorprendre ja que pensem que De serà un
tasca amb la màxima garantia que fet va suposar el
doni intensa, interessant i creativa. en el currículum
fonament d’un canvi educació infantil nod’ensenyar. Amb
queda clar que a profund en laals nostres alumnes.”
aprenentatge significatiu per manera s’ha
els anys i els a llegir i a hi ha hagut enmanera educatiu
d’aprendre canvis que escriure de el sistema
i també en la diversitatpodem exposar com entenem
sistemàtica, sí que d’alumnes que actualment atenem
ens ha fet replantejar sovint activitats, recursos i estratègies
l’aprenentatge des’ha mantingut el projecte com un
la lectura i l’escriptura”.
organitzatives, però
element en continua revisió”.
LA PARTICIPACIÓ
ST de Girona : 282 centres

48
17%
Han participat
No han participat

234
83%
17%

0%

10%

0%

ALT EMPORDÀ
SI

SELVA LITORAL

NO

NO

SI

83%

17%

90%

0%

0%

25%

BAIX EMPORDÀ

SELVA INTERIOR

SI

SI

NO

NO
75%

83%

20%

12%

0%

0%
LA GARROTXA

GIRONÈS

SI

SI

NO

NO
88%

80%
8%

0%
PLA DE L'ESTANY
SI
NO
92%

0%

14%

LA CERDANYA
SI
NO
86%

14%

0%
RIPOLLÈS
SI
NO
86%
70

69
64

60

57
51

50

46

40

38

30
25
22

20
10
0

24
18

14
12

13

12
8
Baix
Empordà

Gironès

Garrotxa

2
Selva
Interior

Centres

Si

13
12
76

6

3
Alt
Empordà

20
18

Selva
Litoral

No

2
Ripollès

1
La
Cerdanya

1
Pla de
L'Estany
COM S’HAN RECOLLIT LES
EXCEL
RESPOSTES?

ASPECTES PREVIS

BASES
DE LA LECTOESCRIPTURA

 COM S’HAN DEFINIT?
A. PER LES
APORTACIONS DELS
CENTRES
B. PER LA NOSTRA
EXPERIÈNCIA

ASPECTES GLOBALS
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

LLETRA DE PAL
LLETRA LLIGADA
LLETRA D'IMPREMTA
PARTEIXEN DEL NOM DE
L’ALUMNE
TIPOLOGIA TEXTUAL
LECTURA
MÈTODE SINTÈTIC-SIL·LÀBIC
ANÀLISI NOM-FONÈTIC-GLOBAL
GLOBAL-ANALÍTIC
ENFOC CONSTRUCTIVISTA
PICTOGRAMES/GESTOS
ASPECTES PREVIS
“En el desenvolupament de la lectura i l’escriptura cal tenir
en“Respecte a l’adquisicióamb llenguatge escrit, cal remarcar que
compte:
“L'infant arriba a l'escola del un bagatge d'experiències
necessita el aprenentatges bàsic /o paral·lels que són
-familiars, ésunspunt vocabulariprevisvalorem en quin moment
Coneixement d’un del qual partim i ia nivell oral (lectura molt
importants:
d’imatges)
es troba cada nen/a. Així com també mirem els prerequisits o
-conceptes previs per l'aprenentatge per la lectoescriptura. i
Consciència fonològica (habilitat de percebre, identificar
• Un bon domini del llenguatge oral.
manipular sons). Lletra reina.
- Desenvoluparconceptes són:de relacionar les grafies de la
Aquests les habilitats
• Una maduració els sons/fonemes de la gruixuda).
llengua escrita ambglobal del cos (motricitat llengua oral.
- Reconeixement de grafies a través de la percepció visual i
· Lateralitat
• Una· maduraciócorporal
direccionalitat.
Esquema segmentària del cos (motricitat fina).
- Codificació i descodificació de paraules i frases a través de
· Memòria visual
• habilitats estructuració de l’espai i el temps”.
les Una· bonad’anàlisivisomotriu”
Coordinació i síntesi.
- Fluïdesa lectora: lectura a través del modelatge de la mestra,
lectura dels alumnes...”.
COM S’HAN RECOLLIT LES
EXCEL
RESPOSTES
ASPECTES PREVIS
BASES
DE LA LECTOESCRIPTURA.

 COM HAN SIGUT
DEFINITS?
• PLANIFICACIÓ DEL LLENGUATGE
ORAL

A. PER LES
APORTACIONS DELS
• PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA
CENTRES I
B. PER LA NOSTRA
• PSICOMOTRICITAT FINA – TRAÇ
EXPERIÈNCIA
• CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

ASPECTES GLOBALS
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

LLETRA DE PAL
LLETRA LLIGADA
LLETRA D'IMPREMTA
PARTEIXEN DEL NOM DE
L’ALUMNE
TIPOLOGIA TEXTUAL
LECTURA
MÈTODE SINTÈTIC - SIL·LÀBIC
NOM-FONÈTIC-GLOBAL
GLOBAL-ANALÍTIC
ENFOC CONSTRUCTIVISTE
PICTOGRAMES/GESTOS
SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ
ASPECTES GLOBALS
A) GRÀFIC
•
•
•
•
•
•

LLETRA DE PAL
LLETRA LLIGADA
LLETRA D'IMPREMTA
PARTEIXEN DEL NOM DE
L’ALUMNE
TIPOLOGIA TEXTUAL
LECTURA

B) VISITES A CENTRES
•
•
•
•
•

SINTÈTIC - SIL·LÀBIC
NOM - FONÈTIC - GLOBAL
GLOBAL - ANALÍTIC
ENFOC CONSTRUCTIVISTA
PICTOGRAMES/GESTOS
SOBRE UNA TOTALITAT DE 234 CENTRES

250
225

232

224

200

190

175

173

168

150
125
100
75
50
25
0

2
Pal
Pal

Lligada
Lligada

Impremta

Impremta

Parteixen
del Nom

Parteixen del Nom

Tipologia
Textual

Tipologia Textual

Lectura

Lectura
CONCLUSIONS ASPECTES GLOBALS
A) Dels 234 centres que han contestat podem observar:
• Majoritàriament predomina la utilització de la lletra de pal
per la iniciació dels grafismes de les lletres.
• Els centres que utilitzen lletra d'impremta i els que a P-4
fan lletra lligada, normalment introdueixen el nom amb
lletra de pal a P-3.
• A P-3 parteixen del coneixement del nom dels alumnes
indistintament del mètode utilitzat. La majoria el
relacionen amb l’abecedari tenint en compte o no la
seva fonètica. Reconeixement i escriptura.
• La majoria de centres donen importància al treball de
tipologia textual.
• N’hi ha 189 que fan alguna referència sobre com
treballen la lectura.
RUIZ GUIMÉNEZ. Palamós

INSTITUT – ESCOLA DE LLORET

ALZINES

L’ARDENYA. St. Feliu de Guíxols

DOMENY. Girona

LES ALZINES. Girona

TAIALÀ. Girona
SINTÈTIC - SIL·LÀBIC
28 centres
• La

importància de la psicomotricitat gruixuda
(equilibri, domini del cos, lateralitat...)
• La importància de la psicomotricitat, la posició
del cos, la pinça i els moviments del traç.

• Les diferents mides del paper per escriure.
Com aprenem a llegir i escriure en l'EI
• No

negar la influència d’altres teories: treball global
del nom amb lletra lligada, donar tot l’abecedari per
confegir...
NOM - FONÈTIC - GLOBAL
141 centres

• La presentació de l’ABECEDARI, AMB IMATGES.
• Un bon treball del sons, consciència fonològica.
• El referent per l’aprenentatge de l’alfabet, és a dir,
la relació so-grafia, no parteix del nom dels
alumnes, sinó que utilitzen imatges que porten el
so.
• L’ABECEDARI s’introdueix a P-4 i és el mateix per
primària, no varia.
• El treball per àmbits per descobrir, tocar, raonar,
pensar, crear...
• La quantitat de material, per tant les hores de treball
dels mestres per pensar, buscar-lo, classificar-lo, crear
els espais...
La tranquil·litat, la calma, l'entusiasme... el bon treball del
hàbits dins d’uns entorns on hi ha de TOT!
Com aprenem a llegir i escriure en l'EI
PICTOGRAMES/GESTICULACIÓ
3 centres
• A cada nom de l’alumne li correspon un símbol.

• El símbols venen representats mitjançant línies
rectes, corbes... imitant el traç de la lletra lligada.
• A cada lletra i a cada número els hi correspon
un gest.
• Treballen molt la psicomotricitat fina, el traç, la
pinça...
• S’introdueixen els sons i la corresponent grafia
sistemàticament. Treball de consciència fonològica.
• La construcció de frases s’inicia aviat i es van
substituint els símbols pels sons treballats.
• Treball sistemàtic de pràxies

• Importància de la distribució de l’espai i
l’orientació en el full

• Donen molta significació a la cal·ligrafia, pauta
Montessori...
ENFOC CONSTRUCTIVISTA
57 centres
• Parteixen del nom dels alumnes per arribar al
coneixement de l’alfabet.

• L’alumne aprèn de l’entorn, dels companys, de
la comparació, del descobriment.
• Dins l’aula hi ha diferents nivells, cada alumne
evoluciona segons el seu moment evolutiu.
• L’alumne aprèn a llegir i a escriure, llegint i escrivint.
• Utilització de la lletra de pal perquè és la que hi ha a
l’entorn.

• Les paraules es presenten globalment i l’alumne arriba
a l'anàlisi dels sons fent deduccions.
ENFOC CONSTRUCTIVISTA
3 centres - IMPREMTA
• Els alumnes comencen a escriure en lletra de
pal.
• A P-4 s’introdueix la lletra d'impremta a
partir dels noms dels alumnes.
• Quan l’alumne és alfabètic passa a la lletra
d'impremta.

Donen molta importància al traç. Els
alumnes s’exerciten mitjançant la pauta
Montessori
ANALÍTIC – GLOBAL
2 centres
• Parteixen del tot per arribar a l'anàlisi del fonema.

• Combinen el mètode analític amb el sintètic.
• Utilitzen el mètode analític bàsicament en els jocs i
vocabulari relacionat en un projecte o unitat
didàctica.
Com aprenem a llegir i escriure en l'EI
SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ
ASPECTES PREVIS
BASES DE LA LECTOESCRIPTURA

• PLANIFICACIÓ DEL
LLENGUATGE ORAL

REFLEXIONAR

• PSICOMOTRICITAT
GRUIXUDA

METODOLOGIA

• PSICOMOTRICITAT FINA –
TRAÇ

ESCRIPTURA

• CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

LECTURA
CONCLUSIÓ

QUINS DOCUMENTS MÍNIMS
HAURÍEM DE TROBAR EN
L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN
CENTRE?

PLANIFICAC
IÓ
DE L
LLENGUAT
GE
ORA L

AT
TRICIT
MO
PSICO
AÇ
A – TR
FIN

MARC TEÒRIC

ITAT
IC
OTR A
OM
SIC UIXUD
P
GR

CO N
S
FON CIÈNCIA
O LÒ
GICA
MARC TEÒRIC
DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació
infantil.
Pel que fa al segon cicle de l’educació infantil, el projecte
educatiu de centre ha d’incloure:
• Els criteris per al desplegament del currículum.
• La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i
d’avaluació.
• L’organització de l’horari escolar.
• Les mesures per a l’acolliment i l’adaptació dels infants.
• Les mesures d’atenció a la diversitat.
• Les estratègies per afavorir el treball autònom de l’alumnat.
• Els mecanismes per organitzar el reforç dels
aprenentatges.
• La concreció de la col·laboració família/escola.
• Definir la metodologia i la didàctica emprada
per aprendre a escriure i llegir, el PER QUÈ?
i el COM?
• Cal definir-la atenent:

Les característiques i
necessitats dels alumnes
L'equip directiu ha d'assegurar la
coherència metodològica i didàctica que
utilitza el centre per a l'ensenyament de la
lectura i l'escriptura.
CONCLUSIÓ

QUÈ HAURIEN DE TROBAR
DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ
INFANTIL D’UN CENTRE?

PLANIFICAC
IÓ
DE L
LLENGUAT
GE
ORA L

AT
TRICIT
MO
PSICO
AÇ
A – TR
FIN

MARC TEÒRIC

ITAT
IC
OTR A
OM
SIC UIXUD
P
GR

CO N
S
FON CIÈNCIA
O LÒ
GICA
PER QUÈ?
“... Considerant el context social i econòmic on es troba la nostra escola,
nosaltres hem de tenir present que en la nostra realitat escolar ens podem
trobar amb un 50% de l’alumnat que en el seu inici de l’escolarització – P3
– desconeix totalment el català.
Per tant, el nostre treball de llengua ha de ser en un primer moment molt
visual, considerant les diferències individuals dels nostres alumnes així
com la diversitat cultural que podem trobar a l’aula. L’adquisició del
vocabulari, l’estructuració de les frases i l’entonació correcta són
indispensables per establir relacions i per poder iniciar el procés
d’ensenyament-aprenentatge. Cal dedicar-hi molt temps i amb molta
insistència degut a les característiques de l’alumnat de la nostra escola.
Afavorim la comprensió i reforcem la comunicació i expressió oral utilitzant
recursos com:
• Suports visuals (imatges de contes, làmines, pissarres digitals...)
• Control de dicció per part de la mestra per donar un model fonèticament
correcte.
• Ús d’estratègies correctives afavorint la lliure expressió dels nens ...”

“La llengua oral és la base del procés
d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Les
habilitats d'escolta activa i de parla són
fonamentals i les treballem de manera
sistemàtica cada dia i de manera
transversal”.
CONCLUSIÓ

QUÈ HAURIEN DE TROBAR
DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ
INFANTIL D’UN CENTRE?

PLANIFICAC
IÓ
DE L
LLENGUAT
GE
ORA L

AT
TRICIT
MO
PSICO
AÇ
A – TR
FIN

MARC TEÒRIC

ITAT
IC
OTR A
OM
SIC UIXUD
P
GR

CO N
S
FON CIÈNCIA
O LÒ
GICA
“Per l’adquisició d’un aprenentatge més sòlid i permanent de l’escriptura cal:
. Que l’infant adquireixi una maduració general a nivell de tot el cos (motricitat
gruixuda) i, a nivell més concret de la mà (motricitat fina).
. Una bona organització de l’espai i del temps, ja que el control dels moviments
en l’escriptura s’exerceix en dues dimensions: la temporal i l’espaial.
. Que hagi adquirit una maduració general a nivell de tot el cos i a nivell
segmentari de la mà”.

control postural del cap
coordinació ull mà

control de l'equilibri
coneixement del cos

Factors que integren la psicomotricitat:
temps i ritme

esquema corporal

motricitat

lateralitat
espai

percepció
CONCLUSIÓ

QUÈ HAURIEN DE TROBAR
DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ
INFANTIL D’UN CENTRE?

PLANIFICAC
IÓ
DE L
LLENGUAT
GE
ORA L

AT
TRICIT
MO
PSICO
AÇ
A – TR
FIN

MARC TEÒRIC

ITAT
IC
OTR A
OM
SIC UIXUD
P
GR

CO N
S
FON CIÈNCIA
O LÒ
GICA
Carta d’una mestra: “...Per a mi el fet d’adquirir la lletra cursiva no està en el fet
d’haver començat o no a aprendre a escriure alfabèticament amb lletra de pal.
Aquesta no és la qüestió, aquí no hi ha la dificultat. La dificultat o el problema no
està en el fet que els nens han d’aprendre a escriure la lletra de pal o lligada per
arribar a dominar el traç. La qüestió principal i fonamental és que la mestra ha de
saber el que necessiten els seus alumnes, les activitats que es proposa, el
qüestionar-se el que està fent i per a què serveix allò i l’objectiu a on vol arribar en
l’adquisició d’un bon traç.
En definitiva tant si els nostres alumnes aprenen a llegir i escriure en lletra de pal,
lligada/ cursiva o d’impremta, el treball previ ha de ser el mateix. Treballar molt i
molt els moviments amb precisió dels dits, la mà i el canell. És un treball de
precisió, de coordinació visio-manual, de control de la mà, la posició, la força i
també cal un autocontrol i concentració per part dels nostres alumnes.
Sempre he pensat que cal explicar als alumnes l’activitat de psicomotricitat que
farem, explicar-la bé, posar-li paraules al moviment, a la posició de la mà, ensenyar
amb exemple (la mestra és un referent)... l’activitat que programem, perquè la
psicomotricitat fina també s’ha de programar i per tant reflexionar-hi, que és el que
precisen els nostres alumnes, hauria d’anar acompanyada d’aquesta explicació
prèvia, reflexiva mestre - alumnes i donar-li la importància que té. És a dir,
concentració, gaudir del que anem a realitzar i no ser purament una activitat més
d’omplir un temps abans de sortir al pati o per acabar el matí, perquè el traç
necessita concentració i autocontrol i també un cert silenci quan no es domina”.
•
•

– Obrir i tancar les dues mans
(simultàniament i alternant-les).
– Obrir i tancar les mans amb els dits
separats, junts, l’una amb els dits
separats i l’altra amb els dits junts...

Dits:
– Obrir i tancar els dits de les dues mans.
– Obrir i tancar cadascun dels dits de
cada mà.
– Tocar cadascun dels dits amb el dit
gros.
– Practicar exercicis de rotació amb
cadascun dels dits.
– Explorar els moviments de plegament
de dits
– Posar la mà plana damunt de la taula i
anar elevant cadascun dels dits.
– Elevació simultània del mateix dit de les
dues mans.
– Col·locar un dit damunt d’un altre, a la
mateixa mà.
– Imitar siluetes d’animals (ombres
xineses).
– Agafar objectes utilitzant diferents dits.
– Imitar amb els dits moviments i
desplaçaments d’animals damunt de la
taula.

Mà:

•

Canell:
– Exercicis de rotació: els dos alhora,
primer l’un, després l’altre, a la dreta, a
l’esquerra, cap amunt, cap avall, cap a
un costat, cap a l’altre...
– Desplaçar objectes amb el canell.
– Donar-se copets un canell contra l’altre.

•

Altres exercicis:
– Cordar i descordar botons, cremalleres,
cinturons, cordons de sabatilles
esportives...
– Cosir amb llana en cartolines.
– Jugar amb trencaclosques o
encaixables.
– Jugar a construccions amb peces de
plàstic o de fusta de diferents formes i
mides.
– Enfilar boles de fusta en un cordó de
sabata o en eixos de fusta vertical.
– Modelar en plastilina, en fang.
– Realitzar mosaics de boles de paper de
seda i de paper esquinçat.
EL TRAÇ

SÍ
NO
EN TOT CAS EL NEN HA DE DOMINAR EL TRAÇ DE
LÍNIES RECTES, CORBES... ÉS A DIR: ORIENTACIÓ,
TAMANY I DIRECCIONALITAT.
CONCLUSIÓ

QUÈ HAURIEN DE TROBAR
DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ
INFANTIL D’UN CENTRE?

PLANIFICAC
IÓ
DE L
LLENGUAT
GE
ORA L

AT
TRICIT
MO
PSICO
AÇ
A – TR
FIN

MARC TEÒRIC

ITAT
IC
OTR A
OM
SIC UIXUD
P
GR

CO N
S
FON CIÈNCIA
O LÒ
GICA
CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I LECTOESCRIPTURA
“PARTIM D’UNA ANÀLISI DELS SONS QUE DESENVOLUPA
EN ELS INFANTS EL QUE S’ANOMENA CONSCIÈNCIA
FONOLÒGICA QUE DEFINIM COM LA CAPACITAT PER
SEGMENTAR LES UNITATS DEL LLENGUATGE ORAL
(FRASES, PARAULES, SÍL·LABES i FONEMES).
UN BON ENTRENAMENT D’AQUESTA CAPACITAT
REPERCUTEIX EN L’HABILITAT PER A LA
LECTOESCRIPTURA.”
Tipus d' activitats:
AMB LES LLETRES:
-Distingir lletres de números, de dibuix.
-Distingir lletres iguals i/o diferents.
-Diferenciar lletres que s’assemblen.
-Reconèixer paraules semblants / molt
diferents.
-Reconèixer paraules que tenen les
mateixes lletres canviades d’ordre...

AMB ELS FONEMES:
-Reconèixer fonemes iguals i diferents.
-Aïllar el fonema inicial i el final.
-Lletrejar els sons d'una paraula coneguda.
-Comptar els fonemes que té una paraula.
-Cercar paraules amb un nombre
determinat de fonemes.
-Substituir un fonema per un altre...

AMB LES SÍL·LABES:
-Fragmentar una paraula en síl·labes.
Picar paraules.
-Unir síl·labes per formar paraules.
-Unir fonemes per formar síl·labes o
paraules.
-Compondre paraules a partir de
síl·labes.
-Identificar una determinada síl·laba en
un conjunt de paraules....

AMB LES PARAULES:
-Identificar si una paraula té un so o no.
-Buscar paraules que comencin per un
fonema determinat.
-Relacionar paraules que acabin amb el
mateix fonema.
-Comptar el número de paraules que té una
frase.
-Construir frases afegint una paraula o
canviar paraules d' una frase...
CONCLUSIÓ

QUÈ HAURIEN DE TROBAR
DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ
INFANTIL D’UN CENTRE?

PLANIFICAC
IÓ
DE L
LLENGUAT
GE
ORA L

AT
TRICIT
MO
PSICO
AÇ
A – TR
FIN

MARC TEÒRIC

ITAT
IC
OTR A
OM
SIC UIXUD
P
GR

CO N
S
FON CIÈNCIA
O LÒ
GICA
Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulari
Comparteix-ho tot. Juga net.
No peguis als altres.
Torna a deixar les coses on les vas trobar. Neteja el que hagis embrutat.
No agafis el que no és teu.
Quan molestis algú, digues “Ho sento”.
Renta’t les mans abans de menjar.
Tira de la cadena.
Les galetes i la llet són bones. Viu una vida equilibrada: aprèn alguna
cosa, pensa en alguna cosa, dibuixa, pinta, canta, balla, juga i treballa
cada dia una mica.
Fes la migdiada per la tarda.
Quan surtis de casa, vigila el trànsit, agafa’t de la mà i no et quedis sol.
Estiguis atent al que és meravellós. Recorda't de l’experiment de la llavor:
les arrels baixen i la planta puja. Ningú no sap realment com ni per què,
però tots som així.
Els peixos de colors, els hàmsters i els ratolins blancs, i fins i tot la llavor,
es moren un dia. Nosaltres també.
I recorda els llibres i la primera paraula que vas aprendre, la més gran de
totes: MIRA!
Robert Fulghum

More Related Content

What's hot

Dites i endevinalles dels mesos de l'any 2n
Dites i endevinalles dels mesos de l'any 2nDites i endevinalles dels mesos de l'any 2n
Dites i endevinalles dels mesos de l'any 2nMariaJose Ariño
 
EXERCICIS S SORDA I S SONORA
EXERCICIS S SORDA I S SONORAEXERCICIS S SORDA I S SONORA
EXERCICIS S SORDA I S SONORAMonica Roige Sedo
 
Fitxes per treballar la consciència fonològica
Fitxes per treballar la consciència fonològicaFitxes per treballar la consciència fonològica
Fitxes per treballar la consciència fonològicaescolabrasilfestes
 
Pinta caseta seguint instruccions
Pinta caseta seguint instruccionsPinta caseta seguint instruccions
Pinta caseta seguint instruccionsJúlia Allès
 
Jocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escritaJocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escritasilvia
 
Activitats conciencia fonològica (català)
Activitats conciencia fonològica (català)Activitats conciencia fonològica (català)
Activitats conciencia fonològica (català)Cinta Alegria
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textualsLaia Pino
 
Jocs llengua-oral
Jocs llengua-oralJocs llengua-oral
Jocs llengua-oralsilvia
 
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014Francesc Iglesias
 
RODOLINS DE GIRAFES
RODOLINS DE GIRAFESRODOLINS DE GIRAFES
RODOLINS DE GIRAFESmlombar2
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6M T
 
30 problemes 3r
30 problemes 3r30 problemes 3r
30 problemes 3rVANESA
 
Exemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilExemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilCarmina Hernandez
 
Vocabulari hivern primer
Vocabulari hivern  primerVocabulari hivern  primer
Vocabulari hivern primerFLORIMARGA Roig
 
Lectures gemma comallivern
Lectures gemma comallivernLectures gemma comallivern
Lectures gemma comallivernMAICA CIMA
 
Normes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialNormes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialBiblioteca Sant Jordi
 

What's hot (20)

Dites i endevinalles dels mesos de l'any 2n
Dites i endevinalles dels mesos de l'any 2nDites i endevinalles dels mesos de l'any 2n
Dites i endevinalles dels mesos de l'any 2n
 
EXERCICIS S SORDA I S SONORA
EXERCICIS S SORDA I S SONORAEXERCICIS S SORDA I S SONORA
EXERCICIS S SORDA I S SONORA
 
Fitxes per treballar la consciència fonològica
Fitxes per treballar la consciència fonològicaFitxes per treballar la consciència fonològica
Fitxes per treballar la consciència fonològica
 
Pinta caseta seguint instruccions
Pinta caseta seguint instruccionsPinta caseta seguint instruccions
Pinta caseta seguint instruccions
 
Jocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escritaJocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escrita
 
Activitats conciencia fonològica (català)
Activitats conciencia fonològica (català)Activitats conciencia fonològica (català)
Activitats conciencia fonològica (català)
 
EXERCICIS AMB R/RR
EXERCICIS AMB R/RREXERCICIS AMB R/RR
EXERCICIS AMB R/RR
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
Jocs llengua-oral
Jocs llengua-oralJocs llengua-oral
Jocs llengua-oral
 
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014
Dossier G (Català Inicial + Alfabetització) - Agost 2014
 
RODOLINS DE GIRAFES
RODOLINS DE GIRAFESRODOLINS DE GIRAFES
RODOLINS DE GIRAFES
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
 
Llibre de lectures
Llibre de lecturesLlibre de lectures
Llibre de lectures
 
Poemes de nadal
Poemes de nadalPoemes de nadal
Poemes de nadal
 
30 problemes 3r
30 problemes 3r30 problemes 3r
30 problemes 3r
 
Dossier de gramatica
Dossier de gramaticaDossier de gramatica
Dossier de gramatica
 
Exemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilExemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantil
 
Vocabulari hivern primer
Vocabulari hivern  primerVocabulari hivern  primer
Vocabulari hivern primer
 
Lectures gemma comallivern
Lectures gemma comallivernLectures gemma comallivern
Lectures gemma comallivern
 
Normes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialNormes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicial
 

Viewers also liked

Anguiano ocampo josue daniel
Anguiano ocampo josue danielAnguiano ocampo josue daniel
Anguiano ocampo josue danielstik-v
 
Treball de catala llibre de lectura
Treball de catala llibre de lecturaTreball de catala llibre de lectura
Treball de catala llibre de lectura600630210
 
Treball de puer electro mecanica
Treball de puer electro mecanicaTreball de puer electro mecanica
Treball de puer electro mecanica600630210
 
MèTodes Per A Laprenentatge De Lescriptura
MèTodes Per A Laprenentatge De LescripturaMèTodes Per A Laprenentatge De Lescriptura
MèTodes Per A Laprenentatge De LescripturaMontserrat Bertran
 
LectoEscriptura word p,t
LectoEscriptura word p,tLectoEscriptura word p,t
LectoEscriptura word p,tSalva Cuenca
 
LECTURA DE PARAULES AMB LES LLETRES: Pmlcbt
LECTURA DE PARAULES AMB LES LLETRES: PmlcbtLECTURA DE PARAULES AMB LES LLETRES: Pmlcbt
LECTURA DE PARAULES AMB LES LLETRES: PmlcbtMonica Roige Sedo
 
Paraules. pal. síl·labes travades
Paraules. pal. síl·labes travadesParaules. pal. síl·labes travades
Paraules. pal. síl·labes travadesMonica Roige Sedo
 
Síl·labes directes LectoEscriptura
Síl·labes directes LectoEscripturaSíl·labes directes LectoEscriptura
Síl·labes directes LectoEscripturaSalva Cuenca
 
Autoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grupAutoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grupMonica Roige Sedo
 
El currículo de educación infantil
El currículo de educación infantilEl currículo de educación infantil
El currículo de educación infantilFernández Gorka
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALMonica Roige Sedo
 
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafsOrtografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafsMonica Roige Sedo
 
Paraules. pal. monosíl·labs. slide
Paraules. pal. monosíl·labs. slideParaules. pal. monosíl·labs. slide
Paraules. pal. monosíl·labs. slideMonica Roige Sedo
 
Problemes per segon de primària
Problemes per segon de primàriaProblemes per segon de primària
Problemes per segon de primàriaMonica Roige Sedo
 
FICHAS LECTOESCRITURA (5 años)
FICHAS LECTOESCRITURA (5 años)FICHAS LECTOESCRITURA (5 años)
FICHAS LECTOESCRITURA (5 años)Mariluz Sanchez
 

Viewers also liked (20)

Anguiano ocampo josue daniel
Anguiano ocampo josue danielAnguiano ocampo josue daniel
Anguiano ocampo josue daniel
 
Treball de catala llibre de lectura
Treball de catala llibre de lecturaTreball de catala llibre de lectura
Treball de catala llibre de lectura
 
Treball de puer electro mecanica
Treball de puer electro mecanicaTreball de puer electro mecanica
Treball de puer electro mecanica
 
MèTodes Per A Laprenentatge De Lescriptura
MèTodes Per A Laprenentatge De LescripturaMèTodes Per A Laprenentatge De Lescriptura
MèTodes Per A Laprenentatge De Lescriptura
 
LectoEscriptura word p,t
LectoEscriptura word p,tLectoEscriptura word p,t
LectoEscriptura word p,t
 
Recta numèrica
Recta numèricaRecta numèrica
Recta numèrica
 
SUMAR PIRÀMIDES
SUMAR PIRÀMIDESSUMAR PIRÀMIDES
SUMAR PIRÀMIDES
 
LECTURA DE PARAULES AMB LES LLETRES: Pmlcbt
LECTURA DE PARAULES AMB LES LLETRES: PmlcbtLECTURA DE PARAULES AMB LES LLETRES: Pmlcbt
LECTURA DE PARAULES AMB LES LLETRES: Pmlcbt
 
Paraules. pal. síl·labes travades
Paraules. pal. síl·labes travadesParaules. pal. síl·labes travades
Paraules. pal. síl·labes travades
 
Síl·labes directes LectoEscriptura
Síl·labes directes LectoEscripturaSíl·labes directes LectoEscriptura
Síl·labes directes LectoEscriptura
 
Principios didácticos
Principios didácticosPrincipios didácticos
Principios didácticos
 
Autoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grupAutoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grup
 
El currículo de educación infantil
El currículo de educación infantilEl currículo de educación infantil
El currículo de educación infantil
 
Principios didacticos fundamentales
Principios didacticos fundamentalesPrincipios didacticos fundamentales
Principios didacticos fundamentales
 
Cartilla majuscules completa
Cartilla majuscules completaCartilla majuscules completa
Cartilla majuscules completa
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
 
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafsOrtografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
 
Paraules. pal. monosíl·labs. slide
Paraules. pal. monosíl·labs. slideParaules. pal. monosíl·labs. slide
Paraules. pal. monosíl·labs. slide
 
Problemes per segon de primària
Problemes per segon de primàriaProblemes per segon de primària
Problemes per segon de primària
 
FICHAS LECTOESCRITURA (5 años)
FICHAS LECTOESCRITURA (5 años)FICHAS LECTOESCRITURA (5 años)
FICHAS LECTOESCRITURA (5 años)
 

Similar to Com aprenem a llegir i escriure en l'EI

Com aprenemllegiri escriureei
Com aprenemllegiri escriureeiCom aprenemllegiri escriureei
Com aprenemllegiri escriureeitic-gir
 
Taller kit de ràdio
Taller kit de ràdioTaller kit de ràdio
Taller kit de ràdiohospitaletcrp
 
Tallerradio0708anna Perez
Tallerradio0708anna PerezTallerradio0708anna Perez
Tallerradio0708anna PerezBenito Mendoza
 
Reunio 3anys gener 2014 15
Reunio 3anys gener 2014 15Reunio 3anys gener 2014 15
Reunio 3anys gener 2014 1543055638
 
Escola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòEscola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòescolanovacervello
 
Exemples i diferents apartats de la Guia d’aula
Exemples i diferents apartats de la Guia d’aulaExemples i diferents apartats de la Guia d’aula
Exemples i diferents apartats de la Guia d’aulaEditorial Barcanova
 
Reunió de pares i mares.6è. B. Classe de Matrix. Segon Trimestre.
Reunió de pares i mares.6è. B. Classe de Matrix.  Segon Trimestre.Reunió de pares i mares.6è. B. Classe de Matrix.  Segon Trimestre.
Reunió de pares i mares.6è. B. Classe de Matrix. Segon Trimestre.webdisseny
 
Reunió de cicle superior 2
Reunió de cicle superior 2Reunió de cicle superior 2
Reunió de cicle superior 2rribes3
 
Reunió de cicle superior 2
Reunió de cicle superior 2Reunió de cicle superior 2
Reunió de cicle superior 2rribes3
 
17'presentació reunió famílies novembre
17'presentació reunió famílies novembre17'presentació reunió famílies novembre
17'presentació reunió famílies novembreOrtizAnguloSergioMan
 
Reunió pares p4 2012 13
Reunió pares p4 2012 13Reunió pares p4 2012 13
Reunió pares p4 2012 13marblocs
 

Similar to Com aprenem a llegir i escriure en l'EI (20)

Com aprenemllegiri escriureei
Com aprenemllegiri escriureeiCom aprenemllegiri escriureei
Com aprenemllegiri escriureei
 
Projecte d'innovacio
Projecte d'innovacioProjecte d'innovacio
Projecte d'innovacio
 
Projecte d'innovacio
Projecte d'innovacioProjecte d'innovacio
Projecte d'innovacio
 
Aulamedia07
Aulamedia07Aulamedia07
Aulamedia07
 
Taller kit de ràdio
Taller kit de ràdioTaller kit de ràdio
Taller kit de ràdio
 
Tallerradio0708anna Perez
Tallerradio0708anna PerezTallerradio0708anna Perez
Tallerradio0708anna Perez
 
Tallerradio0708
Tallerradio0708Tallerradio0708
Tallerradio0708
 
Reunio 3anys gener 2014 15
Reunio 3anys gener 2014 15Reunio 3anys gener 2014 15
Reunio 3anys gener 2014 15
 
Ilec 1
Ilec 1Ilec 1
Ilec 1
 
Presentaciodidactica
PresentaciodidacticaPresentaciodidactica
Presentaciodidactica
 
Aulamedia08
Aulamedia08Aulamedia08
Aulamedia08
 
Escola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòEscola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellò
 
Exemples i diferents apartats de la Guia d’aula
Exemples i diferents apartats de la Guia d’aulaExemples i diferents apartats de la Guia d’aula
Exemples i diferents apartats de la Guia d’aula
 
Reunió de pares i mares.6è. B. Classe de Matrix. Segon Trimestre.
Reunió de pares i mares.6è. B. Classe de Matrix.  Segon Trimestre.Reunió de pares i mares.6è. B. Classe de Matrix.  Segon Trimestre.
Reunió de pares i mares.6è. B. Classe de Matrix. Segon Trimestre.
 
Reunió de cicle superior 2
Reunió de cicle superior 2Reunió de cicle superior 2
Reunió de cicle superior 2
 
Reunió de cicle superior 2
Reunió de cicle superior 2Reunió de cicle superior 2
Reunió de cicle superior 2
 
17'presentació reunió famílies novembre
17'presentació reunió famílies novembre17'presentació reunió famílies novembre
17'presentació reunió famílies novembre
 
Reunió pares p4 2012 13
Reunió pares p4 2012 13Reunió pares p4 2012 13
Reunió pares p4 2012 13
 
Bcn acull13
Bcn acull13Bcn acull13
Bcn acull13
 
Bcn acull13
Bcn acull13Bcn acull13
Bcn acull13
 

Com aprenem a llegir i escriure en l'EI

  • 1. Sessió informativa sobre l‘estudi realitzat al 2n cicle d’educació infantil en referència a l’ensenyament – aprenentatge de la lectoescriptura. Inspecció d’educació - ÀreaÀrea Educació Infantil Inspecció d’educació - Educació Infantil M. Dolors Serra
  • 2. COM APRENEN A LLEGIR I ESCRIURE ELS NENS I NENES A L’EDUCACIÓ INFANTIL
  • 3. ELS OBJECTIUS? 1. Conèixer el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle d’educació infantil dels centres dels ST de Girona. 2. Observar experiències / bones pràctiques en centres públics i concertats. 3. Extreure’n bones pràctiques i fer-les extensives.
  • 4. COM? CARTA ALS CENTRES Benvolgut/da La Resolució de 16 de juny de 2011 per la qual s’aprova el document per a l’organització I el funcionament de les escoles i dels centres públics d’educació especial per al curs 2011-2012 especifica en el punt 9.2 “Aprenentatge de la lectura i de l’escriptura” que els centres garanteixin a l’alumne/a el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle d’educació infantil i de l’etapa d’educació primària. L’assoliment d’aquestes habilitats facilita i aferma l’aprenentatge de totes les àrees del currículum. El centre, atenent a les característiques i necessitats de l’alumne, ha de concretar i coordinar la metodologia i la didàctica de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Tenint en compte aquestes indicacions us plantegem una qüestió a tots els centres del territori per tal d’obtenir una visió i un coneixement global de com es realitza l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura al vostre centre. És per aquest motiu que us formulem la següent pregunta: PREGUNTA OBERTA Com aprenen a llegir i escriure els nens i nenes a l'educació infantil en el vostre centre? Feu una descripció del procés.
  • 5. PER QUÈ P REGUNTA OBERTA? • No volíem influenciar sobre el que podíem considerar imprescindible. Donar pistes. • No emmarcar el treball cap a una determinada metodologia. • La importància que donen els centres a la pregunta realitzada, fent-nos arribar les seves respostes.
  • 6. RESPOSTES OBTINGUDES “És molt difícil respondre a la pregunta que ens plantegeu. la pregunta com ensenyemescriureescriure “Respondre Com aprenen a llegir i a llegir i els alumnes una el nostre centre. NoEl nostre centre se la comporta en complexitat important. ho sabem, el que “Per contestar aquesta pregunta l’escola femreunir vàrem tot sí sabem és deu anys,mestres de ens es va voler el va formular fa que els en un moment on les mestres enfocament ainfantil, i tot i queVa serva donar un nou d’educació aprenentatge es doni iuna possible perquè aquest tot l’aprenentatge. ens es sorprendre ja que pensem que De serà un tasca amb la màxima garantia que fet va suposar el doni intensa, interessant i creativa. en el currículum fonament d’un canvi educació infantil nod’ensenyar. Amb queda clar que a profund en laals nostres alumnes.” aprenentatge significatiu per manera s’ha els anys i els a llegir i a hi ha hagut enmanera educatiu d’aprendre canvis que escriure de el sistema i també en la diversitatpodem exposar com entenem sistemàtica, sí que d’alumnes que actualment atenem ens ha fet replantejar sovint activitats, recursos i estratègies l’aprenentatge des’ha mantingut el projecte com un la lectura i l’escriptura”. organitzatives, però element en continua revisió”.
  • 7. LA PARTICIPACIÓ ST de Girona : 282 centres 48 17% Han participat No han participat 234 83%
  • 8. 17% 0% 10% 0% ALT EMPORDÀ SI SELVA LITORAL NO NO SI 83% 17% 90% 0% 0% 25% BAIX EMPORDÀ SELVA INTERIOR SI SI NO NO 75% 83% 20% 12% 0% 0% LA GARROTXA GIRONÈS SI SI NO NO 88% 80%
  • 9. 8% 0% PLA DE L'ESTANY SI NO 92% 0% 14% LA CERDANYA SI NO 86% 14% 0% RIPOLLÈS SI NO 86%
  • 11. COM S’HAN RECOLLIT LES EXCEL RESPOSTES? ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA  COM S’HAN DEFINIT? A. PER LES APORTACIONS DELS CENTRES B. PER LA NOSTRA EXPERIÈNCIA ASPECTES GLOBALS • • • • • • • • • • • LLETRA DE PAL LLETRA LLIGADA LLETRA D'IMPREMTA PARTEIXEN DEL NOM DE L’ALUMNE TIPOLOGIA TEXTUAL LECTURA MÈTODE SINTÈTIC-SIL·LÀBIC ANÀLISI NOM-FONÈTIC-GLOBAL GLOBAL-ANALÍTIC ENFOC CONSTRUCTIVISTA PICTOGRAMES/GESTOS
  • 12. ASPECTES PREVIS “En el desenvolupament de la lectura i l’escriptura cal tenir en“Respecte a l’adquisicióamb llenguatge escrit, cal remarcar que compte: “L'infant arriba a l'escola del un bagatge d'experiències necessita el aprenentatges bàsic /o paral·lels que són -familiars, ésunspunt vocabulariprevisvalorem en quin moment Coneixement d’un del qual partim i ia nivell oral (lectura molt importants: d’imatges) es troba cada nen/a. Així com també mirem els prerequisits o -conceptes previs per l'aprenentatge per la lectoescriptura. i Consciència fonològica (habilitat de percebre, identificar • Un bon domini del llenguatge oral. manipular sons). Lletra reina. - Desenvoluparconceptes són:de relacionar les grafies de la Aquests les habilitats • Una maduració els sons/fonemes de la gruixuda). llengua escrita ambglobal del cos (motricitat llengua oral. - Reconeixement de grafies a través de la percepció visual i · Lateralitat • Una· maduraciócorporal direccionalitat. Esquema segmentària del cos (motricitat fina). - Codificació i descodificació de paraules i frases a través de · Memòria visual • habilitats estructuració de l’espai i el temps”. les Una· bonad’anàlisivisomotriu” Coordinació i síntesi. - Fluïdesa lectora: lectura a través del modelatge de la mestra, lectura dels alumnes...”.
  • 13. COM S’HAN RECOLLIT LES EXCEL RESPOSTES ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA.  COM HAN SIGUT DEFINITS? • PLANIFICACIÓ DEL LLENGUATGE ORAL A. PER LES APORTACIONS DELS • PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA CENTRES I B. PER LA NOSTRA • PSICOMOTRICITAT FINA – TRAÇ EXPERIÈNCIA • CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA ASPECTES GLOBALS • • • • • • • • • • • LLETRA DE PAL LLETRA LLIGADA LLETRA D'IMPREMTA PARTEIXEN DEL NOM DE L’ALUMNE TIPOLOGIA TEXTUAL LECTURA MÈTODE SINTÈTIC - SIL·LÀBIC NOM-FONÈTIC-GLOBAL GLOBAL-ANALÍTIC ENFOC CONSTRUCTIVISTE PICTOGRAMES/GESTOS
  • 14. SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ ASPECTES GLOBALS A) GRÀFIC • • • • • • LLETRA DE PAL LLETRA LLIGADA LLETRA D'IMPREMTA PARTEIXEN DEL NOM DE L’ALUMNE TIPOLOGIA TEXTUAL LECTURA B) VISITES A CENTRES • • • • • SINTÈTIC - SIL·LÀBIC NOM - FONÈTIC - GLOBAL GLOBAL - ANALÍTIC ENFOC CONSTRUCTIVISTA PICTOGRAMES/GESTOS
  • 15. SOBRE UNA TOTALITAT DE 234 CENTRES 250 225 232 224 200 190 175 173 168 150 125 100 75 50 25 0 2 Pal Pal Lligada Lligada Impremta Impremta Parteixen del Nom Parteixen del Nom Tipologia Textual Tipologia Textual Lectura Lectura
  • 16. CONCLUSIONS ASPECTES GLOBALS A) Dels 234 centres que han contestat podem observar: • Majoritàriament predomina la utilització de la lletra de pal per la iniciació dels grafismes de les lletres. • Els centres que utilitzen lletra d'impremta i els que a P-4 fan lletra lligada, normalment introdueixen el nom amb lletra de pal a P-3. • A P-3 parteixen del coneixement del nom dels alumnes indistintament del mètode utilitzat. La majoria el relacionen amb l’abecedari tenint en compte o no la seva fonètica. Reconeixement i escriptura. • La majoria de centres donen importància al treball de tipologia textual. • N’hi ha 189 que fan alguna referència sobre com treballen la lectura.
  • 17. RUIZ GUIMÉNEZ. Palamós INSTITUT – ESCOLA DE LLORET ALZINES L’ARDENYA. St. Feliu de Guíxols DOMENY. Girona LES ALZINES. Girona TAIALÀ. Girona
  • 18. SINTÈTIC - SIL·LÀBIC 28 centres • La importància de la psicomotricitat gruixuda (equilibri, domini del cos, lateralitat...)
  • 19. • La importància de la psicomotricitat, la posició del cos, la pinça i els moviments del traç. • Les diferents mides del paper per escriure.
  • 21. • No negar la influència d’altres teories: treball global del nom amb lletra lligada, donar tot l’abecedari per confegir...
  • 22. NOM - FONÈTIC - GLOBAL 141 centres • La presentació de l’ABECEDARI, AMB IMATGES. • Un bon treball del sons, consciència fonològica.
  • 23. • El referent per l’aprenentatge de l’alfabet, és a dir, la relació so-grafia, no parteix del nom dels alumnes, sinó que utilitzen imatges que porten el so. • L’ABECEDARI s’introdueix a P-4 i és el mateix per primària, no varia.
  • 24. • El treball per àmbits per descobrir, tocar, raonar, pensar, crear... • La quantitat de material, per tant les hores de treball dels mestres per pensar, buscar-lo, classificar-lo, crear els espais...
  • 25. La tranquil·litat, la calma, l'entusiasme... el bon treball del hàbits dins d’uns entorns on hi ha de TOT!
  • 27. PICTOGRAMES/GESTICULACIÓ 3 centres • A cada nom de l’alumne li correspon un símbol. • El símbols venen representats mitjançant línies rectes, corbes... imitant el traç de la lletra lligada.
  • 28. • A cada lletra i a cada número els hi correspon un gest.
  • 29. • Treballen molt la psicomotricitat fina, el traç, la pinça... • S’introdueixen els sons i la corresponent grafia sistemàticament. Treball de consciència fonològica. • La construcció de frases s’inicia aviat i es van substituint els símbols pels sons treballats.
  • 30. • Treball sistemàtic de pràxies • Importància de la distribució de l’espai i l’orientació en el full • Donen molta significació a la cal·ligrafia, pauta Montessori...
  • 31. ENFOC CONSTRUCTIVISTA 57 centres • Parteixen del nom dels alumnes per arribar al coneixement de l’alfabet. • L’alumne aprèn de l’entorn, dels companys, de la comparació, del descobriment. • Dins l’aula hi ha diferents nivells, cada alumne evoluciona segons el seu moment evolutiu.
  • 32. • L’alumne aprèn a llegir i a escriure, llegint i escrivint. • Utilització de la lletra de pal perquè és la que hi ha a l’entorn. • Les paraules es presenten globalment i l’alumne arriba a l'anàlisi dels sons fent deduccions.
  • 33. ENFOC CONSTRUCTIVISTA 3 centres - IMPREMTA • Els alumnes comencen a escriure en lletra de pal.
  • 34. • A P-4 s’introdueix la lletra d'impremta a partir dels noms dels alumnes. • Quan l’alumne és alfabètic passa a la lletra d'impremta. Donen molta importància al traç. Els alumnes s’exerciten mitjançant la pauta Montessori
  • 35. ANALÍTIC – GLOBAL 2 centres • Parteixen del tot per arribar a l'anàlisi del fonema. • Combinen el mètode analític amb el sintètic.
  • 36. • Utilitzen el mètode analític bàsicament en els jocs i vocabulari relacionat en un projecte o unitat didàctica.
  • 38. SÍNTESI DE LA INFORMACIÓ ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA • PLANIFICACIÓ DEL LLENGUATGE ORAL REFLEXIONAR • PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA METODOLOGIA • PSICOMOTRICITAT FINA – TRAÇ ESCRIPTURA • CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA LECTURA
  • 39. CONCLUSIÓ QUINS DOCUMENTS MÍNIMS HAURÍEM DE TROBAR EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE? PLANIFICAC IÓ DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO AÇ A – TR FIN MARC TEÒRIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CIÈNCIA O LÒ GICA
  • 40. MARC TEÒRIC DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. Pel que fa al segon cicle de l’educació infantil, el projecte educatiu de centre ha d’incloure: • Els criteris per al desplegament del currículum. • La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació. • L’organització de l’horari escolar. • Les mesures per a l’acolliment i l’adaptació dels infants. • Les mesures d’atenció a la diversitat. • Les estratègies per afavorir el treball autònom de l’alumnat. • Els mecanismes per organitzar el reforç dels aprenentatges. • La concreció de la col·laboració família/escola.
  • 41. • Definir la metodologia i la didàctica emprada per aprendre a escriure i llegir, el PER QUÈ? i el COM? • Cal definir-la atenent: Les característiques i necessitats dels alumnes L'equip directiu ha d'assegurar la coherència metodològica i didàctica que utilitza el centre per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura.
  • 42. CONCLUSIÓ QUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE? PLANIFICAC IÓ DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO AÇ A – TR FIN MARC TEÒRIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CIÈNCIA O LÒ GICA
  • 43. PER QUÈ? “... Considerant el context social i econòmic on es troba la nostra escola, nosaltres hem de tenir present que en la nostra realitat escolar ens podem trobar amb un 50% de l’alumnat que en el seu inici de l’escolarització – P3 – desconeix totalment el català. Per tant, el nostre treball de llengua ha de ser en un primer moment molt visual, considerant les diferències individuals dels nostres alumnes així com la diversitat cultural que podem trobar a l’aula. L’adquisició del vocabulari, l’estructuració de les frases i l’entonació correcta són indispensables per establir relacions i per poder iniciar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Cal dedicar-hi molt temps i amb molta insistència degut a les característiques de l’alumnat de la nostra escola. Afavorim la comprensió i reforcem la comunicació i expressió oral utilitzant recursos com: • Suports visuals (imatges de contes, làmines, pissarres digitals...) • Control de dicció per part de la mestra per donar un model fonèticament correcte. • Ús d’estratègies correctives afavorint la lliure expressió dels nens ...” “La llengua oral és la base del procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Les habilitats d'escolta activa i de parla són fonamentals i les treballem de manera sistemàtica cada dia i de manera transversal”.
  • 44. CONCLUSIÓ QUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE? PLANIFICAC IÓ DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO AÇ A – TR FIN MARC TEÒRIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CIÈNCIA O LÒ GICA
  • 45. “Per l’adquisició d’un aprenentatge més sòlid i permanent de l’escriptura cal: . Que l’infant adquireixi una maduració general a nivell de tot el cos (motricitat gruixuda) i, a nivell més concret de la mà (motricitat fina). . Una bona organització de l’espai i del temps, ja que el control dels moviments en l’escriptura s’exerceix en dues dimensions: la temporal i l’espaial. . Que hagi adquirit una maduració general a nivell de tot el cos i a nivell segmentari de la mà”. control postural del cap coordinació ull mà control de l'equilibri coneixement del cos Factors que integren la psicomotricitat: temps i ritme esquema corporal motricitat lateralitat espai percepció
  • 46. CONCLUSIÓ QUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE? PLANIFICAC IÓ DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO AÇ A – TR FIN MARC TEÒRIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CIÈNCIA O LÒ GICA
  • 47. Carta d’una mestra: “...Per a mi el fet d’adquirir la lletra cursiva no està en el fet d’haver començat o no a aprendre a escriure alfabèticament amb lletra de pal. Aquesta no és la qüestió, aquí no hi ha la dificultat. La dificultat o el problema no està en el fet que els nens han d’aprendre a escriure la lletra de pal o lligada per arribar a dominar el traç. La qüestió principal i fonamental és que la mestra ha de saber el que necessiten els seus alumnes, les activitats que es proposa, el qüestionar-se el que està fent i per a què serveix allò i l’objectiu a on vol arribar en l’adquisició d’un bon traç. En definitiva tant si els nostres alumnes aprenen a llegir i escriure en lletra de pal, lligada/ cursiva o d’impremta, el treball previ ha de ser el mateix. Treballar molt i molt els moviments amb precisió dels dits, la mà i el canell. És un treball de precisió, de coordinació visio-manual, de control de la mà, la posició, la força i també cal un autocontrol i concentració per part dels nostres alumnes. Sempre he pensat que cal explicar als alumnes l’activitat de psicomotricitat que farem, explicar-la bé, posar-li paraules al moviment, a la posició de la mà, ensenyar amb exemple (la mestra és un referent)... l’activitat que programem, perquè la psicomotricitat fina també s’ha de programar i per tant reflexionar-hi, que és el que precisen els nostres alumnes, hauria d’anar acompanyada d’aquesta explicació prèvia, reflexiva mestre - alumnes i donar-li la importància que té. És a dir, concentració, gaudir del que anem a realitzar i no ser purament una activitat més d’omplir un temps abans de sortir al pati o per acabar el matí, perquè el traç necessita concentració i autocontrol i també un cert silenci quan no es domina”.
  • 48. • • – Obrir i tancar les dues mans (simultàniament i alternant-les). – Obrir i tancar les mans amb els dits separats, junts, l’una amb els dits separats i l’altra amb els dits junts... Dits: – Obrir i tancar els dits de les dues mans. – Obrir i tancar cadascun dels dits de cada mà. – Tocar cadascun dels dits amb el dit gros. – Practicar exercicis de rotació amb cadascun dels dits. – Explorar els moviments de plegament de dits – Posar la mà plana damunt de la taula i anar elevant cadascun dels dits. – Elevació simultània del mateix dit de les dues mans. – Col·locar un dit damunt d’un altre, a la mateixa mà. – Imitar siluetes d’animals (ombres xineses). – Agafar objectes utilitzant diferents dits. – Imitar amb els dits moviments i desplaçaments d’animals damunt de la taula. Mà: • Canell: – Exercicis de rotació: els dos alhora, primer l’un, després l’altre, a la dreta, a l’esquerra, cap amunt, cap avall, cap a un costat, cap a l’altre... – Desplaçar objectes amb el canell. – Donar-se copets un canell contra l’altre. • Altres exercicis: – Cordar i descordar botons, cremalleres, cinturons, cordons de sabatilles esportives... – Cosir amb llana en cartolines. – Jugar amb trencaclosques o encaixables. – Jugar a construccions amb peces de plàstic o de fusta de diferents formes i mides. – Enfilar boles de fusta en un cordó de sabata o en eixos de fusta vertical. – Modelar en plastilina, en fang. – Realitzar mosaics de boles de paper de seda i de paper esquinçat.
  • 49. EL TRAÇ SÍ NO EN TOT CAS EL NEN HA DE DOMINAR EL TRAÇ DE LÍNIES RECTES, CORBES... ÉS A DIR: ORIENTACIÓ, TAMANY I DIRECCIONALITAT.
  • 50. CONCLUSIÓ QUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE? PLANIFICAC IÓ DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO AÇ A – TR FIN MARC TEÒRIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CIÈNCIA O LÒ GICA
  • 51. CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA I LECTOESCRIPTURA “PARTIM D’UNA ANÀLISI DELS SONS QUE DESENVOLUPA EN ELS INFANTS EL QUE S’ANOMENA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA QUE DEFINIM COM LA CAPACITAT PER SEGMENTAR LES UNITATS DEL LLENGUATGE ORAL (FRASES, PARAULES, SÍL·LABES i FONEMES). UN BON ENTRENAMENT D’AQUESTA CAPACITAT REPERCUTEIX EN L’HABILITAT PER A LA LECTOESCRIPTURA.”
  • 52. Tipus d' activitats: AMB LES LLETRES: -Distingir lletres de números, de dibuix. -Distingir lletres iguals i/o diferents. -Diferenciar lletres que s’assemblen. -Reconèixer paraules semblants / molt diferents. -Reconèixer paraules que tenen les mateixes lletres canviades d’ordre... AMB ELS FONEMES: -Reconèixer fonemes iguals i diferents. -Aïllar el fonema inicial i el final. -Lletrejar els sons d'una paraula coneguda. -Comptar els fonemes que té una paraula. -Cercar paraules amb un nombre determinat de fonemes. -Substituir un fonema per un altre... AMB LES SÍL·LABES: -Fragmentar una paraula en síl·labes. Picar paraules. -Unir síl·labes per formar paraules. -Unir fonemes per formar síl·labes o paraules. -Compondre paraules a partir de síl·labes. -Identificar una determinada síl·laba en un conjunt de paraules.... AMB LES PARAULES: -Identificar si una paraula té un so o no. -Buscar paraules que comencin per un fonema determinat. -Relacionar paraules que acabin amb el mateix fonema. -Comptar el número de paraules que té una frase. -Construir frases afegint una paraula o canviar paraules d' una frase...
  • 53. CONCLUSIÓ QUÈ HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL D’UN CENTRE? PLANIFICAC IÓ DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO AÇ A – TR FIN MARC TEÒRIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CIÈNCIA O LÒ GICA
  • 54. Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulari Comparteix-ho tot. Juga net. No peguis als altres. Torna a deixar les coses on les vas trobar. Neteja el que hagis embrutat. No agafis el que no és teu. Quan molestis algú, digues “Ho sento”. Renta’t les mans abans de menjar. Tira de la cadena. Les galetes i la llet són bones. Viu una vida equilibrada: aprèn alguna cosa, pensa en alguna cosa, dibuixa, pinta, canta, balla, juga i treballa cada dia una mica. Fes la migdiada per la tarda. Quan surtis de casa, vigila el trànsit, agafa’t de la mà i no et quedis sol. Estiguis atent al que és meravellós. Recorda't de l’experiment de la llavor: les arrels baixen i la planta puja. Ningú no sap realment com ni per què, però tots som així. Els peixos de colors, els hàmsters i els ratolins blancs, i fins i tot la llavor, es moren un dia. Nosaltres també. I recorda els llibres i la primera paraula que vas aprendre, la més gran de totes: MIRA! Robert Fulghum