SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
Tema 1: Els biocatalitzadors: enzims, vitamines i hormones Tema 2:  El metabolisme catabòlic Tema 3: El metabolisme anabòlic Tema 4: La nutrició i el metabolisme
1. El catabolisme Catabolisme : conjunt de reaccions bioquímiques que transformen les macromolècules en molècules orgàniques petites, i aquestes en inorgàniques. Durant aquest procés s’allibera energia Tenen unes primeres  vies convergents , fins a  acetil CoA  i s’anomena  catabolisme intermediari;  i els compostos que van apareixent:  metabòlits . Solen ser reaccions  d’oxido-reducció  on s’alliberen electrons que passen a  transportadors d’electrons  i els metabòlits passen de nivells energètics elevats a més baixos.
1. Tipus de catabolisme Segons el grau d’oxidació de la matèria orgànica i segons qui és l’acceptor final d’electrons es distingeixen: A. Respiració : l’oxidació és completa i l’acceptor final d’electrons és un compost inorgànic: *  Respiració aeròbica : l’oxigen és l’acceptor; els productes finals després de la cadena respiratòria són l’H 2 O i CO 2 .  36-38 ATPs *  Respiració anaeròbica : el nitrogen (NO 3 - ), el sofre (SO 4 2- ) o CO 2  són els acceptors finals donant lloc a NH 4 , SH 2  o CH 4  després de la cadena respiratòria.  36-38 ATPs . Bacteris B. Fermentació : oxidació no completa de la matèria orgànica. Un compost orgànic és l’acceptor final del electrons. S’obté poca energia ( 2 ATP ) doncs no hi ha cadena respiratòria. Fongs
[object Object],[object Object],La primera fase és la  hidròlisi  en els sistemes digestius en organismes pluricel·lulars o en vacúols digestius en unicel·lulars gràcies a enzims. Únicament els monosacàrids poden entrar en el sistema circulatori. Produeix calor. La segona fase cel·lular pot ser: *  aeròbica  amb una fase final mitocondrial. *  anaeròbica  (en els músculs) o fermentativa
A) Catabolisme de glúcids 1. La glucòlisi o ruta d’Embden-Meyerhof Procés on la glucosa es degrada en dues molècules d’àcid pirúvic o piruvat. Característiques: 1. És citoplasmàtica 2. És anaeròbica (no intervé l’oxigen) 3. Comença amb una activació (-2ATP) 4. Produeix: * 4 ATP – 2 ATP = 2 ATP   fosforilació a nivell de substrat * 2 NAD + 2e -  + 2H +   2 NADH 2 5. Produeix 2 molècules de piruvat 2 CH 3  – CO - COOH
A) Catabolisme de glúcids 2. La via de les pentoses Procés en el qual la glucosa es transforma en les pentoses ribulosa i xilulosa de manera reversible. Necessària per produir nucleòtids, CoA, NAD i FAD. Característiques: 1. És citoplasmàtica 2. Produeix una descarboxilació 3. Produeix dues deshidrogenacions i genera 2 NADPH 2
A) Catabolisme de glúcids 2. La via de les pentoses També serveix per produir altres monosacàrids diferents.
A) Catabolisme de glúcids 3. El cicle de krebs El pirúvic entra en la matriu i es produeix una  descarboxilació oxidativa  produint  acetat actiu  +  NADH 2  + CO 2 El cicle de krebs o cicle de l’àcid cítric o dels àcids tricarboxílics es produeix en organismes aerobis gràcies a enzims solubles en la  matriu mitocondrial . El catabolisme de lípids i proteïnes convergeixen a aquest nivell. Alguns del metabòlits poden ser utilitzats per sintetitzar aminoàcids no essencials
A) Catabolisme de glúcids 3. El cicle de krebs Aquest conjunt de reaccions requereixen quantitats elevades del coenzim NAD, de tal manera que si no està sincronitzada amb la cadena respiratòria que regenera NAD es col·lapse, i no deixa entrar pirúvic Característiques: 1. Requereix indirectament oxigen 2. Produeix per cada acetil CoA: * 3 NADH 2 * 1 FADH 2 * 1 ATP 2 descarboxilacions = 2 CO 2
A) Catabolisme de glúcids 4. La cadena respiratòria Procés acoblat a enzims de membrana (deshidrogenases i citocroms) El NADH 2  i el FADH 2  (en llocs d’acoblament diferents) s’oxiden alliberant H +  i e -  que viatgen per citocroms produint la sortida dels protons a l’espai intermembranós (baixa el pH a la vegada que augmenta la seva concentració). En darrer lloc els electrons són agafats pel  ½ O 2 +2e -   O 2- Per augmentar l’eficàcia d’aquest procés, el mitocondri pot: * formant crestes: augmenta la superfície membranosa interna * dividir-se: augmenta el nombre de mitocondris
A) Catabolisme de glúcids 5. La fosforilació oxidativa Segons la  teoria quimiosmòtica  de  Mitchel  el gradient elèctric i químic provoca el pas dels protons per un enzim especial (localitzat a nivell del cloroplast i mitocondri) anomenat  ATPsintetasa  aixó permet a aquest enzim convertir aquesta energia en energia química sintetitzant ATP. 1 NADH 2   3 ATP 1 FADH 2   2 ATP Els protons en passar són agafats per al oxigen: 2 H +  + O 2-   H 2 O o  aigua metabòlica
A) Catabolisme de glúcids 6. Balanç energètic de la degradació aeròbica de la glucosa La glucosa és la molècula energètica per excel·lència. Algunes cèl·lules, com les neurones, únicament poden utilitzar glucosa per obtenir energia.
B) Catabolisme de lípids Els lípids emmagatzemats tenen funció energètica. L’enzim lipasa separa els àcids grassos de la glicerina. Dins del mitocondri següeixen vies diferents. Els àcids grassos segueixen una sèrie de   -oxidacions  o hèlix de Lynen. Cal que estiguin combinats amb el CoA per ser oxidats i transformar-se en acil CoA amb despesa d’un ATP Una molècula de 16 carbonis produeix 130 ATP: * 7   -oxidacions: - 8 acetil CoA - 7 NADH 2 - 7 FADH 2 8 Cicles de krebs
C) Catabolisme de les proteïnes i els aminoàcids
3. Catabolisme per fermentació ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
3. Les fermentacions 2. La fermentació alcohòlica A partir de 2 àcids pirúvics procedents d’una glucosa es produeixen 2 molècules d’alcohol etílic i 2 molècules de CO 2 . Els llevats del gènere  Saccharomyces  són els especialistes. Després es poden destil·lar els productes finals per augmentar la concentració d’alcohol. La degradació de l’etanol en el fetge és una reacció inversa, que produeix acetaldehid, que provoca mal de cap
3. Les fermentacions 1. La fermentació làctica Única fermentació que poden fer les cèl·lules musculars. La producció d’àcid làctic provoca una certa acidosi, però el producte final no és tòxic, cristal·litza (dolor muscular i cruiximent) i la reacció es reversible en presència d’oxigen en el fetge Amb  Lactobacillus  elaborem productes com el yogourt i formatge

More Related Content

What's hot

Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CATBiologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Moty Martell
 

What's hot (20)

Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesBio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
Anabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copyAnabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copy
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
T3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofT3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrof
 
Anabolisme
AnabolismeAnabolisme
Anabolisme
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
 
Bio2 t2a metabolisme (introducció)
Bio2   t2a metabolisme (introducció)Bio2   t2a metabolisme (introducció)
Bio2 t2a metabolisme (introducció)
 
Tema 4 PROTEÏNES
Tema 4 PROTEÏNESTema 4 PROTEÏNES
Tema 4 PROTEÏNES
 
Ud6
Ud6Ud6
Ud6
 
Lípids 2
Lípids 2Lípids 2
Lípids 2
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
 
Metabolisme u2
Metabolisme u2Metabolisme u2
Metabolisme u2
 
Proteïnes
ProteïnesProteïnes
Proteïnes
 
Enzims ( del fenotip al genotip)
Enzims ( del fenotip al genotip)Enzims ( del fenotip al genotip)
Enzims ( del fenotip al genotip)
 
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CATBiologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
 

Viewers also liked

Presentación Respiración 2009
Presentación Respiración 2009Presentación Respiración 2009
Presentación Respiración 2009
Miguel Adell
 
Glucolisi, gluconeogénesis, vias de la pentosa de fosfato
Glucolisi, gluconeogénesis, vias de la pentosa de fosfatoGlucolisi, gluconeogénesis, vias de la pentosa de fosfato
Glucolisi, gluconeogénesis, vias de la pentosa de fosfato
Yolanda Salazar
 
Digestion y metabolismo de los alimentos
Digestion y metabolismo de los alimentosDigestion y metabolismo de los alimentos
Digestion y metabolismo de los alimentos
Omar Rubalcava
 
Kreb S Cycle
Kreb S  CycleKreb S  Cycle
Kreb S Cycle
raj kumar
 
Metabolismo de los carbohidratos
Metabolismo de los carbohidratosMetabolismo de los carbohidratos
Metabolismo de los carbohidratos
Carolina Herrera
 
Absorcion y digestion de carbohidratos y lipidos
Absorcion y digestion de carbohidratos y lipidosAbsorcion y digestion de carbohidratos y lipidos
Absorcion y digestion de carbohidratos y lipidos
RUSTICA
 
Metabolismo De Carbohidratos
Metabolismo De CarbohidratosMetabolismo De Carbohidratos
Metabolismo De Carbohidratos
Adrianna Chávez
 
Metabolismo de Carbohidratos
Metabolismo de CarbohidratosMetabolismo de Carbohidratos
Metabolismo de Carbohidratos
Carlos Pedroza
 
Proteinas. Digestión, absorción y metabolismo
Proteinas. Digestión, absorción y metabolismoProteinas. Digestión, absorción y metabolismo
Proteinas. Digestión, absorción y metabolismo
Mery Yan
 
Glucolisis anaerobia y aerobia
Glucolisis anaerobia y aerobiaGlucolisis anaerobia y aerobia
Glucolisis anaerobia y aerobia
gabrielruiz1971
 

Viewers also liked (20)

Presentación Respiración 2009
Presentación Respiración 2009Presentación Respiración 2009
Presentación Respiración 2009
 
Glucolisis
GlucolisisGlucolisis
Glucolisis
 
Glucolisi, gluconeogénesis, vias de la pentosa de fosfato
Glucolisi, gluconeogénesis, vias de la pentosa de fosfatoGlucolisi, gluconeogénesis, vias de la pentosa de fosfato
Glucolisi, gluconeogénesis, vias de la pentosa de fosfato
 
Glucolisis
Glucolisis  Glucolisis
Glucolisis
 
Digestion y metabolismo de los alimentos
Digestion y metabolismo de los alimentosDigestion y metabolismo de los alimentos
Digestion y metabolismo de los alimentos
 
Kreb S Cycle
Kreb S  CycleKreb S  Cycle
Kreb S Cycle
 
Metabolismo de los carbohidratos
Metabolismo de los carbohidratosMetabolismo de los carbohidratos
Metabolismo de los carbohidratos
 
La Glucolisis
La GlucolisisLa Glucolisis
La Glucolisis
 
Tema 11 12 catabolismo
Tema 11 12 catabolismoTema 11 12 catabolismo
Tema 11 12 catabolismo
 
Absorcion y digestion de carbohidratos y lipidos
Absorcion y digestion de carbohidratos y lipidosAbsorcion y digestion de carbohidratos y lipidos
Absorcion y digestion de carbohidratos y lipidos
 
Metabolismo De Carbohidratos
Metabolismo De CarbohidratosMetabolismo De Carbohidratos
Metabolismo De Carbohidratos
 
Glucolisis
GlucolisisGlucolisis
Glucolisis
 
Metabolismo de Carbohidratos
Metabolismo de CarbohidratosMetabolismo de Carbohidratos
Metabolismo de Carbohidratos
 
Carbohidratos: Digestión, absorción y utilización.
Carbohidratos: Digestión, absorción y utilización.Carbohidratos: Digestión, absorción y utilización.
Carbohidratos: Digestión, absorción y utilización.
 
Proteinas. Digestión, absorción y metabolismo
Proteinas. Digestión, absorción y metabolismoProteinas. Digestión, absorción y metabolismo
Proteinas. Digestión, absorción y metabolismo
 
Glucolisis
GlucolisisGlucolisis
Glucolisis
 
Glucolisis anaerobia y aerobia
Glucolisis anaerobia y aerobiaGlucolisis anaerobia y aerobia
Glucolisis anaerobia y aerobia
 
Glucolisis
GlucolisisGlucolisis
Glucolisis
 
Metabolismo
MetabolismoMetabolismo
Metabolismo
 
SISTEMA DIGESTIVO Y METABOLISMO
SISTEMA DIGESTIVO Y METABOLISMOSISTEMA DIGESTIVO Y METABOLISMO
SISTEMA DIGESTIVO Y METABOLISMO
 

Similar to Unitat2 Catabol 09 10 (19)

Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividadMetabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
 
Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10
 
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CATBiologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
 
Ud5
Ud5Ud5
Ud5
 
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
 
Metabolisme
MetabolismeMetabolisme
Metabolisme
 
Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10
 
BLOC 4.docx
BLOC 4.docxBLOC 4.docx
BLOC 4.docx
 
Fotosíntesi
FotosíntesiFotosíntesi
Fotosíntesi
 
Fonts d'energia
Fonts d'energiaFonts d'energia
Fonts d'energia
 
Metabolisme u2
Metabolisme u2Metabolisme u2
Metabolisme u2
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteines
 
Bio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_GlúcidsBio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_Glúcids
 
1. què és la vida
1. què és la vida1. què és la vida
1. què és la vida
 
Metabol·lisme cel·lular1
Metabol·lisme cel·lular1Metabol·lisme cel·lular1
Metabol·lisme cel·lular1
 
Hidrats de Carboni
Hidrats de CarboniHidrats de Carboni
Hidrats de Carboni
 
Biologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CATBiologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Anabolisme. CAT
 
Glúcids def
Glúcids defGlúcids def
Glúcids def
 
Treball naturals
Treball naturalsTreball naturals
Treball naturals
 

More from tiotavio

Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiology
tiotavio
 
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicsUnitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
tiotavio
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
tiotavio
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
tiotavio
 
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
tiotavio
 

More from tiotavio (20)

Soteriología 06
Soteriología 06 Soteriología 06
Soteriología 06
 
Soteriología 05
Soteriología 05 Soteriología 05
Soteriología 05
 
Soteriología 04
Soteriología 04 Soteriología 04
Soteriología 04
 
Soteriología 03
Soteriología 03 Soteriología 03
Soteriología 03
 
Soteriología 02
Soteriología 02 Soteriología 02
Soteriología 02
 
Soteriología 01
Soteriología 01 Soteriología 01
Soteriología 01
 
Cristologia 06
Cristologia 06 Cristologia 06
Cristologia 06
 
Cristologia 05
Cristologia 05 Cristologia 05
Cristologia 05
 
Cristologia 04
Cristologia 04Cristologia 04
Cristologia 04
 
Cristologia 03
Cristologia 03Cristologia 03
Cristologia 03
 
Cristologia 02
Cristologia 02Cristologia 02
Cristologia 02
 
Cristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccionCristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccion
 
Tierra santa judea
Tierra santa judeaTierra santa judea
Tierra santa judea
 
Tierra santa galilea
Tierra santa galileaTierra santa galilea
Tierra santa galilea
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiology
 
Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011
 
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicsUnitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
 
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
 

Unitat2 Catabol 09 10

  • 1. Tema 1: Els biocatalitzadors: enzims, vitamines i hormones Tema 2: El metabolisme catabòlic Tema 3: El metabolisme anabòlic Tema 4: La nutrició i el metabolisme
  • 2. 1. El catabolisme Catabolisme : conjunt de reaccions bioquímiques que transformen les macromolècules en molècules orgàniques petites, i aquestes en inorgàniques. Durant aquest procés s’allibera energia Tenen unes primeres vies convergents , fins a acetil CoA i s’anomena catabolisme intermediari; i els compostos que van apareixent: metabòlits . Solen ser reaccions d’oxido-reducció on s’alliberen electrons que passen a transportadors d’electrons i els metabòlits passen de nivells energètics elevats a més baixos.
  • 3. 1. Tipus de catabolisme Segons el grau d’oxidació de la matèria orgànica i segons qui és l’acceptor final d’electrons es distingeixen: A. Respiració : l’oxidació és completa i l’acceptor final d’electrons és un compost inorgànic: * Respiració aeròbica : l’oxigen és l’acceptor; els productes finals després de la cadena respiratòria són l’H 2 O i CO 2 . 36-38 ATPs * Respiració anaeròbica : el nitrogen (NO 3 - ), el sofre (SO 4 2- ) o CO 2 són els acceptors finals donant lloc a NH 4 , SH 2 o CH 4 després de la cadena respiratòria. 36-38 ATPs . Bacteris B. Fermentació : oxidació no completa de la matèria orgànica. Un compost orgànic és l’acceptor final del electrons. S’obté poca energia ( 2 ATP ) doncs no hi ha cadena respiratòria. Fongs
  • 4.
  • 5. A) Catabolisme de glúcids 1. La glucòlisi o ruta d’Embden-Meyerhof Procés on la glucosa es degrada en dues molècules d’àcid pirúvic o piruvat. Característiques: 1. És citoplasmàtica 2. És anaeròbica (no intervé l’oxigen) 3. Comença amb una activació (-2ATP) 4. Produeix: * 4 ATP – 2 ATP = 2 ATP fosforilació a nivell de substrat * 2 NAD + 2e - + 2H + 2 NADH 2 5. Produeix 2 molècules de piruvat 2 CH 3 – CO - COOH
  • 6. A) Catabolisme de glúcids 2. La via de les pentoses Procés en el qual la glucosa es transforma en les pentoses ribulosa i xilulosa de manera reversible. Necessària per produir nucleòtids, CoA, NAD i FAD. Característiques: 1. És citoplasmàtica 2. Produeix una descarboxilació 3. Produeix dues deshidrogenacions i genera 2 NADPH 2
  • 7. A) Catabolisme de glúcids 2. La via de les pentoses També serveix per produir altres monosacàrids diferents.
  • 8. A) Catabolisme de glúcids 3. El cicle de krebs El pirúvic entra en la matriu i es produeix una descarboxilació oxidativa produint acetat actiu + NADH 2 + CO 2 El cicle de krebs o cicle de l’àcid cítric o dels àcids tricarboxílics es produeix en organismes aerobis gràcies a enzims solubles en la matriu mitocondrial . El catabolisme de lípids i proteïnes convergeixen a aquest nivell. Alguns del metabòlits poden ser utilitzats per sintetitzar aminoàcids no essencials
  • 9. A) Catabolisme de glúcids 3. El cicle de krebs Aquest conjunt de reaccions requereixen quantitats elevades del coenzim NAD, de tal manera que si no està sincronitzada amb la cadena respiratòria que regenera NAD es col·lapse, i no deixa entrar pirúvic Característiques: 1. Requereix indirectament oxigen 2. Produeix per cada acetil CoA: * 3 NADH 2 * 1 FADH 2 * 1 ATP 2 descarboxilacions = 2 CO 2
  • 10. A) Catabolisme de glúcids 4. La cadena respiratòria Procés acoblat a enzims de membrana (deshidrogenases i citocroms) El NADH 2 i el FADH 2 (en llocs d’acoblament diferents) s’oxiden alliberant H + i e - que viatgen per citocroms produint la sortida dels protons a l’espai intermembranós (baixa el pH a la vegada que augmenta la seva concentració). En darrer lloc els electrons són agafats pel ½ O 2 +2e - O 2- Per augmentar l’eficàcia d’aquest procés, el mitocondri pot: * formant crestes: augmenta la superfície membranosa interna * dividir-se: augmenta el nombre de mitocondris
  • 11. A) Catabolisme de glúcids 5. La fosforilació oxidativa Segons la teoria quimiosmòtica de Mitchel el gradient elèctric i químic provoca el pas dels protons per un enzim especial (localitzat a nivell del cloroplast i mitocondri) anomenat ATPsintetasa aixó permet a aquest enzim convertir aquesta energia en energia química sintetitzant ATP. 1 NADH 2 3 ATP 1 FADH 2 2 ATP Els protons en passar són agafats per al oxigen: 2 H + + O 2- H 2 O o aigua metabòlica
  • 12. A) Catabolisme de glúcids 6. Balanç energètic de la degradació aeròbica de la glucosa La glucosa és la molècula energètica per excel·lència. Algunes cèl·lules, com les neurones, únicament poden utilitzar glucosa per obtenir energia.
  • 13. B) Catabolisme de lípids Els lípids emmagatzemats tenen funció energètica. L’enzim lipasa separa els àcids grassos de la glicerina. Dins del mitocondri següeixen vies diferents. Els àcids grassos segueixen una sèrie de  -oxidacions o hèlix de Lynen. Cal que estiguin combinats amb el CoA per ser oxidats i transformar-se en acil CoA amb despesa d’un ATP Una molècula de 16 carbonis produeix 130 ATP: * 7  -oxidacions: - 8 acetil CoA - 7 NADH 2 - 7 FADH 2 8 Cicles de krebs
  • 14. C) Catabolisme de les proteïnes i els aminoàcids
  • 15.
  • 16. 3. Les fermentacions 2. La fermentació alcohòlica A partir de 2 àcids pirúvics procedents d’una glucosa es produeixen 2 molècules d’alcohol etílic i 2 molècules de CO 2 . Els llevats del gènere Saccharomyces són els especialistes. Després es poden destil·lar els productes finals per augmentar la concentració d’alcohol. La degradació de l’etanol en el fetge és una reacció inversa, que produeix acetaldehid, que provoca mal de cap
  • 17. 3. Les fermentacions 1. La fermentació làctica Única fermentació que poden fer les cèl·lules musculars. La producció d’àcid làctic provoca una certa acidosi, però el producte final no és tòxic, cristal·litza (dolor muscular i cruiximent) i la reacció es reversible en presència d’oxigen en el fetge Amb Lactobacillus elaborem productes com el yogourt i formatge