La primera part del tema: "La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)" anomenada "La proclamació de la República i el període constituent".

1. 11.1.
La proclamació de la
República i el període
constituent

2. 1. La proclamació de la República i el període constituent
Republicans
12 abril 1931 Socialistes
Nacionalistes
Eleccions municipals Alta participació
Victòria Pacte de Sant Sebastià
Desig de canvi
de règim
41/50 capitals de província
Nuclis industrials
14 abril 1931 Èibar i altes ciutats proclamen la República
Celebracions populars
Alfons XIII abandona el tron i s'exilia. Madrid: Pacte constitueix
el govern provisional
Proclamació de la Segona República Espanyola

3. Govern provisional Convoca eleccions per a les Corts cons-
tituents (28 juny).
Disposicions urgents
- Amnistia general
- Llibertat política i sindical
- Protecció al pagès de ser expulsat de
les terres si no paga la renda.
Catalunya Les esquerres i els republicans obtenen
el triple de regidors que la dreta.
ERC guanya.
Lluís Companys proclama la República.
Francesc Macià, proclamà la República Catalana.
Defensen la República Integrada en una Federació de
Federal. Repúbliques Ibèriques.

4. Iniciativa catalana
Enfrontament govern provisional republicà – govern català.
Acords de Sant Sebastià acordaven:
- Descentralització de l'Estat i la manera en la que s'articularien les
nacionalitats serien establertes per la Constitució.
Comissió govern provisional va a
BCN i demana a Macià que Acord de
sotmeti la decisió de l'estructura concessió del
estatal a la futura decisió de les règim
Corts. d'autonomia.
Per signar l'acord, el
president de la República,
Alcalá Zamora va a BCN el
21 d'abril.

5. 2. La Constitució de 1931
Eleccions generals 28 de juny 70,14% participació
Coalició esquerres: 279/464
Estat: configurat diputats
integralment. Accepta
la constitució de
governs autònoms. Cap govern: Diputats electes formen
Alcalá Zamora les noves Corts
constituents
- P.Legislatiu: Corts Constitució 1931 Nomenen la comissió per
unicamerals (atribucions
elaborar un projecte de
àmplies).
Constitució (aprovada al
- P.Executiu: Govern
desembre).
(consell de ministres,
cap de govern i del - Caràcter democràtic i progressista.
President de la - Article primer: Espanya com una
República). República de treballadors de totes
- P.Judicial: les classes que s'organitza en un
Jutges independents. règim de llibertat i de justícia.

6. Cap de govern:
Manuel Azaña President de la República:
Niceto Alcalá Zamora
Dimissió càrrecs Àmplia declaració de
catòlics del govern drets i llilbertats Preocupació pels
temes socials
Articles referents a Igualtat enfront la llei,
religió Constitució 1931 l'educació, el treball i la
no discriminació (sexe,
ètnia, riquesa,...)
Vot als 23 anys
Aprovada per
majoria. Estat laic Sufragi femení
Es permet el L'Estat podia expropiar
matrimoni civil i el béns d'utilitat social.
divorci.
Sense el consens Treball, obligació
de totes les social.
forces polítiques.

7. 3. Partits i sindicats a la Segona República
Autonomisme
Esquerres Acción
Compromís amb la reforma
Republicanes Republicana
agrària i de l'Exèrcit
Estatals (M. Azaña)
Integrant d'Aliança
Republicana i participà en el
Pacte de Sant Sebastià
(derrocar Alfons XIII)
Integrant del Govern
Provisional
Partit Radicalisme verbal econòmic
Republicà i social
Radical Estat laic
Socialista (anticlericals).
(Marcel·lí
Domingo) Volen reformes agrícoles i a
l'Exèrcit

8. Esquerres Al Servicio de Correcció de les
Republicanes la República imperfeccions de l'Estat
Estatals (José Ortega i espanyol
Gasset)
Difusió principis dret públic
i modern i l'educació del
poble
Manca programa polític
Els integrants es passen a
altres formacions
republicanes.
Esquerra socialdemòcrata
Esquerres ERC
Partits Independència de
(Francesc
Autonomistes Catalunya i dels Països
Macià)
Catalans.

9. Esquerres Organització Partit polític gallec,
Partits Republicana republicà i autonomista.
Autonomistes Gallega
Autonomista
(Santiago
Casares
Quiroga) Durant la dictadura de
Primo de Rivera fou legal.
Esquerres PSOE
Partits obrers (Indalecio Recolza als partidaris de
i sindicats Prieto Tuero i l'enderrocament de Primo
J.Besteiro) de Rivera i instaurar la
Segona República
Espanyola.
Confederació Central sindical d'estructura
Nacional del confederal d'ideologia
Treball (CNT) anarcosindicalista.
Gran importància fins el
final de la Guerra Civil.

10. Esquerres Federació Continuació de les
Partits obrers Anarquista organitzacions anarquistes
i sindicats Ibèria (FAI) (portuguesa i espanyola).
Personatges:
- Federica Montseny i Mañé
- Francisco Ascaso Abadía
Partido Partit format per la fusió
Comunista de del PCE i el PCOE (Partit
España (PCE) Comunista Obrer
(José Díaz Espanyol).
Ramos)
Partit Obrer Partit revolucionari contrari
d'Unificació a l'idealisme de Marx i
Marxista Lenin.
(POUM)
(Andreu Nin)

11. Centredreta Partit Radical Radicalisme anticlerical i
republicana (Alejandro violent.
Lerroux) Participació activa a la
Setmana Tràgica (1909
BCN).
- Republicanisme moderat.
- Conservadurisme.
- Col·laboració amb dreta
monàrquica confessional.
Derecha
Liberal Fusió amb la formació
Republicana republicana de Maura
(Niceto Alcalá previ Pacte de Sant
Zamora) Sebastià (formen part).
Dreta Partido Agrario - Setembre 1934 →
republicana (José Martínez Secció a BCN.
de Velasco) - Gener 1935 → Secció a
Lleida.
- Juny 1935 → Secció a
Reus.

12. Dreta Confederación Coalició de partits de
republicana Española de dretes.
Derechas Derrotada a les eleccions
Autónomas generals del febrer del
(CEDA) (Gil 1936 (triomf de les
Robles) esquerres → Front
Popular).
Dretes Partits Lliga Fusió Unió Regionalista i
Autonomistes Regionalista Centre Nacional Català.
(Francesc Consolidació amb la
Cambó i candidatura dels quatre
Batlle) presidents, ademés de la
unió de la Lliga de
Catalunya.
Lluita per l'autonomia dins
l'Estat Espanyol.

13. Dretes Partits Partit
Ideologia
Autonomistes Nacionalista
demòcatacristiana.
Basc (PNB)
Defensar les tesis de la
(José Antonio
raça blanca.
Aguirre)
Participació decisiva en el
procés autonòmic basc.
Dretes Partits Sindicats Neixen apadrinades per
Obrers i Catòlics seus episcopals i suport
Sindicats Agraris dels grans propietaris
Àngel Querol i
representants de sindicats
de 17 localitats fundaren
la primera Federació
Catòlico-Cristiana de
Catalunya (Tortosa, 1917).
Solidaritat dels Disminir influència dels
Treballadors sindicats classistes (UGT i
Bascos CNT) entre els
(Miguel Robles treballadors bascos.
Aranguiz)

14. Antirepublicans Renovación
Partit monàrquic, defensor
monàrquics Española
del llegat d'Alfons XIII.
(José Calvo
Eleccions 1936 → Canvia
Sotelo)
el nom pel de Bloque
Nacional.
Comunió Antic Partit Carlí.
Tradicionalista Normalment s'anomenà
(Manuel Fal Comunión Católico-
Conde) monárquica.
Fusió Partit Catòlic
Nacional i Partit Catòlic
Tradicionalista.
Antirepublicans Juntas de
Feixista (nacional-revolucionari).
autoritaris Ofensiva Primer intent orgànic del feixisme
Nacional- de l'Estat Espanyol.
Sindicalista Influències nacional-socialistes.
(JONS) Cerca la revolució social amb
(Ramiro esperit nacionalista.
Ledesma)