2. 1. Les eleccions del 1933: el govern de dretes
i 2. La paralització de les reformes
Eleccions 18 Esquerra desunida (conflictes republicans i
novembre socialistes pels problemes socials).
(abstenció alta
obrera per acció Dretes unides i organitzades.
de la CNT, les Triats per
dones van poder Guanyadors:
encapçalar el
votar). Bàndols: CEDA Partido govern per
Republicà Alcalá
Inici Bienni Conservador o Radical Zamora
Negre per les esquerres. temorós de
Agrària (retorn les
terres a nobles, Gavinet Rectificaciópretensions
lliure monocolor reformes de la CEDA
contractació,...) Lerroux bienni
Religiosa paralitzà esquerres.
(Concordat amb les Militar (amnistia pels col·laboradors
la Santa Seu i reformes del cop d'Estat de Sanjurjo i de la
pressupost de dictadura de Primo de Rivera).
culte i clero) Educació (reducció pressupost)
3. Lerroux anul·là l'Estatut Enemistat amb els
d'Autonomia Basc nacionalistes bascos.
Gir conservador Radicalització PSOE i UGT, el PSOE (Largo
Caballero) s'apropà a l'anarquisme
Augment de vagues i conflictes
3. El conflicte rabassaire a Catalunya
Divergències govern esquerrà 1934 Aprovació Llei de
català i dretà central. Contractes de Conreu
Govern TDGC el considera La Lliga i el IACSI
català anticonstitucional i (Institut Agrícola Català
aprova un l'anul·la de Sant Isidre) l'envien al
d'igual com Tribunal de Garanties
a protesta Vagues i Constitucionals ja que la
conflictivitat
Es reafirmen les consideren
diferències entre anticonstitucional.
govern central i
català, ERC i la Lliga
4. 4. La revolució d'octubre del 1934
CEDA exigeix participar en el Lerroux dona 3 carteres
govern. ministerials a membres de la
CEDA.
Les esquerres ho consideren
com un gir cap al feixisme.
Repressió
Manca coordinació UGT + CNT organitzen una
vaga general que fracassà.
Govern proclama
l'Estat de Guerra
Ocupació pobles,
cremaren casernes Revolta minaire Revolta catalana
de la Guàrdia Civil asturiana (Lluís Companys la
i substituiren (socialistes, recolza)
ajuntaments per Esquerres
anarquistes i
comitès preparen vaga
comunistes)
revolucionaris. general durant la
Evitar entrada proclamació de la
Forta repressió de
CEDA República
La Legió (Franco)
(anticonstitucional)Catalana
5. Revolta catalana Fracàs: negativa - Forta repressió amb
(Lluís Companys la CNT i poc suport la declaració de l'Estat
recolza) ciutadà. de Guerra i amb
l'ocupació de la
5. La crisi del segon bienni Generalitat per part de
l'exèrcit del general
Conseqüències - CEDA amb més
Batet.
fets d'octubre del influència al
- Detinguts: Lluís
34 govern.
Companys, alcaldes,
- Retorn propietats
regidors, diputats,... i
als jesuïtes.
Manuel Azaña.
- Gil Robles,
ministre de guerra. Catalunya
- Franco, cap de
l'Estat Major. - Suspensió Estatut
d'Autonomia de
CEDA 1935, - Revisió de les Catalunya.
presenta autonomies. - Anul·lació Llei de
projecte de - Abolició divorci. Contractes de Conreu
reforma de la - Negació a (rabassaires pagaren
Constitució l'expropiació de les rendes, denonats o
terres. empresonats).
6. 1935 Crisi de - Escàndols de corrupció
govern (Cas de l'estraperlo).
- Casos de malversació de
fons (Cas Nombela)
Gil Robles - Tots aquests dins la
vol ser cúpula de govern.
President de
Govern Azaña s'hi
nega
Convocació
d'eleccions
generals al
febrer del
1936
