SlideShare a Scribd company logo
1 of 4
Unitat 17. El Colosseu o Amfiteatre Flavi
1. Context històric del Colosseu o de l'Amfiteatre Flavi:
Després del regnat de terror de Neró, que va ésser deposat i que es va suïcidar
(any 68). L'any 69, el tron de Roma va estar disputat entre quatre emperadors, el
victoriós va ser Vespesià, que instaurà una nova dinastia (Flàvia: formada per
Vespesià i els fills Titus o Tit i Domicià).
Amb Vespesià:
       - Exèrcit pujà al primer ordre polític.
       - Recuperació econòmica de Roma.
       - Reforma del Senat.
       - Ascens de l'ordre eqüestre a l'administració estatal.
       - Promogué grans obres públiques (Colosseu).
       - Reforç de les fronters en territoris perillosos.
       - Esclafa la revolució jueva (exèrcit romà comandat per Titus, destrucció
       Jerusalem).
       - Trasllat dels símbols jueus a Roma (canelobre de set braços i l'Arca de
       l'Aliança).
Amb Titus (79-81):
       - Inauguració Colosseu o Amfiteatre Flavi.
       - Arc de Triomf (en els relleus de l'Arc de Titus hi ha esculpides les gestes).
       - 1r desastre: Pompeia i Herculà queden enfonsades sota l'erupció del Vesuvi.
       - 2n desastre: El segon incendi de Roma.
Amb Domicià:
       - Es completa el Colosseu o Amfiteatre Flavi (amfiteatre més gran).



2. Documentació general:

      A) Catalogació:
      - Autor: desconegut (comitent: Flavi Vespesià, l'emperador).
      - Cronologia: 72-80 dC.
      - Localització: Vall del Coliseu (Roma).
      - Estil: Romà imperial.

      B) Anàlisi material:
      - Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí), tova i
      pedra.
      - Sistema constructiu: hi ha ambdós (arquitravat i voltat) als tres pisos.
      - Dimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada) x 525 m (perímetre).

                                                                                    15
3. Anàlisi formal:

      A) Elements de suport:
      - Contraforts gruixuts.                        - Pilars.
      - Columnes adossades decoratives dels diferents ordres.

      B) Elements suportats:
      - Arcs de mig punt i voltes de canó i aresta.
      - Entaulaments de cada planta formats per arquitrau, fris i cornisa
      (decoratius).

      C) Espai exterior:
Àtic amb les-
senes (faixes
verticals corín-                                                         4 pisos
ties)
Tercer nivell
ordre corinti
o compost
(amb columna i
entaulament
propis de l'or-                                                          Primer nivell
dre)                                                                     ordre dòric
Segon nivell                                                             i toscà (amb
ordre jònic                                                              columna i en-
(amb columna i entaulament propis de l'ordre)                  taulament propis de
                  Estilòbat                                    de l'ordre) amb 80
                                                               arcades
- 4t pis afegit per Domicià (àtic massís amb lessenes i finestres quadrades. Millora
l'efecte visual exterior).
Reconstrucció:
Pals de fusta amb
velarium (240 pals
amb tendal immens
per protegir del sol
o la pluja als especta-
dors)
Exterior recobert
d'estuc
Estàtues als inter-
columnis del 2n i 3r
pis
                                                                                   16
Planta el·lipsoidal                                           Vomitòria
      Arena                                                         Càvea sostingu-
                                                                    des per voltes
                                                                    sostingudes per
                                                                    pilastres de tra-
                                                                    vertí.
                                                                     No s'aprofiten
                                                                      els desnivells
                                                                      s'aixeca sobre
                                                                      una superfície
                                                                      plana.
Accés a l'edifici per quilò-
metres de passadissos ra-
dials(conectats amb el cor
de l'edifici) per així garan-
tir el moviment de gent. Nivells comunicats per escales i rampes que accedien a les
grades per unes portes (la vomitòria).

      D) Espai interior:
      - Planta defineix l'espai concèntricament (centre: arena [espectacles], al
      voltant l'arena hi era la càvea on cabien 50000 espectadors).
      - Sota la càvea es va construir un subsòl de passadissos, cambres,... on
      hi havia les feres i els gladiadors.
      - Sistema de conducció de l'aigua per inundar l'arena i celebrar les
      NAUMÀQUIES.

4. Entorn i integració urbanística:
Construit sobre la Domus Àurea de Neró, Colosseu regal de l'emperador Vespesià
al poble per a retornar-li l'espai que Neró li havia pres.

Situat a un extrem dels antics fòrums de Roma i proper al Circ Màxim. 1936,
alteració de l'entorn per l'obertura de la Via dels Fòrums Imperials.

5. Interpretació:
El nom li ve de l'escultura colossal en honor a Neró que tenia a prop (conservada
fins l'Edat Mitjana, canviant-li el rostre). Per construir-lo s'usà part del botí
robat als jueus. Al Colosseu va trencar la norma de construir amfiteatres a les
afores de les ciutats, situant-lo al centre d'ella. Vespesià morí i Titus l'acabà,
mentre que Domicià hi afegí el subsòl.
Caràcter públic i civil, espectacles gratuïts de gladiadors (munera) i de feres
(venationes), batalles,... . Van morir entre 500.000 i 1.000.000 de persones.
Els 50.000 espectadors es distribuien per la classe social, hi havia 80 acessos,
                                                                                  17
per tant una sortida ràpida d'espectadors.
Posteriorment ha rebut usos que l'han malmès.

6. Funció:
Simbolitza i glorifica a Vespesià, manifesta el seu poder i gestes. Creació imatge
benefactora i intenció propagandística. En ell es van fer jocs al S.VI bastant
després la caiguda de l'imperi al 476. Després va rebre diversos usos.

Lluites de gladiadors, entre ells o amb feres, naumàquies,...

7. Models i influències:
Models: Amfiteatre, tipologia arquitectònica pròpia de l'Imperi Romà (unió de dos
teatres), superposició d'elements en funció la resistència (els més resistents, dòric,
abaix i el més dèbil amunt, corinti) típica de l'hel·lenisme.

Influències: Renaixement, Barroc i servei per a les actuals instalacions esportives.




                                                                                       18

More Related Content

What's hot (20)

Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 
29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET
 
Altar De Pèrgam
Altar De PèrgamAltar De Pèrgam
Altar De Pèrgam
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
 
Art2 teatre d'epidaure
Art2  teatre d'epidaureArt2  teatre d'epidaure
Art2 teatre d'epidaure
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
Nike àptera
Nike àpteraNike àptera
Nike àptera
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
7. ERECTÈON
7. ERECTÈON7. ERECTÈON
7. ERECTÈON
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
Aqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreresAqüeducte ferreres
Aqüeducte ferreres
 

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
Panteó de Roma
Panteó de RomaPanteó de Roma
Panteó de Roma
 
Panteo Roma
Panteo RomaPanteo Roma
Panteo Roma
 
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
 
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
 

Similar to Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi

Similar to Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi (20)

3.Colosseo
3.Colosseo3.Colosseo
3.Colosseo
 
El colosseu
El colosseuEl colosseu
El colosseu
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart RomàUnitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
 
Cronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàCronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romà
 
Unitat 18. La Columna Trajana
Unitat 18. La Columna TrajanaUnitat 18. La Columna Trajana
Unitat 18. La Columna Trajana
 
17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.
 
Unitat 14. La Maison CarréE De Nimes
Unitat 14. La Maison CarréE De NimesUnitat 14. La Maison CarréE De Nimes
Unitat 14. La Maison CarréE De Nimes
 
Colosseu
ColosseuColosseu
Colosseu
 
Unitat 19. El Panteó
Unitat 19. El PanteóUnitat 19. El Panteó
Unitat 19. El Panteó
 
Columna de Trajà
Columna de TrajàColumna de Trajà
Columna de Trajà
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
Presentacio Art Roma
Presentacio Art RomaPresentacio Art Roma
Presentacio Art Roma
 
Colosseuroma
ColosseuromaColosseuroma
Colosseuroma
 
4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc
4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc
4.Columna de Trajà. Apol.lodor de Damasc
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-
 

More from tomasggm

Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrianUnitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondriantomasggm
 
Unitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooreUnitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooretomasggm
 
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassoUnitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassotomasggm
 
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miróUnitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan mirótomasggm
 
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargalloUnitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargallotomasggm
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyertomasggm
 
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braqueUnitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braquetomasggm
 
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisseUnitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matissetomasggm
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrighttomasggm
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohetomasggm
 
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardestomasggm
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxtomasggm
 
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskyUnitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskytomasggm
 
Unitat 8. hume
Unitat 8. humeUnitat 8. hume
Unitat 8. humetomasggm
 
Unitat 7. descartes
Unitat 7. descartesUnitat 7. descartes
Unitat 7. descartestomasggm
 
Unitat 9. kant
Unitat 9. kantUnitat 9. kant
Unitat 9. kanttomasggm
 
Unitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdfUnitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdftomasggm
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)tomasggm
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixementtomasggm
 
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Populartomasggm
 

More from tomasggm (20)

Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrianUnitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
 
Unitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooreUnitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry moore
 
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassoUnitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
 
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miróUnitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
 
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargalloUnitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
 
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braqueUnitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
 
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisseUnitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
 
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
 
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskyUnitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
 
Unitat 8. hume
Unitat 8. humeUnitat 8. hume
Unitat 8. hume
 
Unitat 7. descartes
Unitat 7. descartesUnitat 7. descartes
Unitat 7. descartes
 
Unitat 9. kant
Unitat 9. kantUnitat 9. kant
Unitat 9. kant
 
Unitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdfUnitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdf
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixement
 
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
 

Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi

  • 1. Unitat 17. El Colosseu o Amfiteatre Flavi 1. Context històric del Colosseu o de l'Amfiteatre Flavi: Després del regnat de terror de Neró, que va ésser deposat i que es va suïcidar (any 68). L'any 69, el tron de Roma va estar disputat entre quatre emperadors, el victoriós va ser Vespesià, que instaurà una nova dinastia (Flàvia: formada per Vespesià i els fills Titus o Tit i Domicià). Amb Vespesià: - Exèrcit pujà al primer ordre polític. - Recuperació econòmica de Roma. - Reforma del Senat. - Ascens de l'ordre eqüestre a l'administració estatal. - Promogué grans obres públiques (Colosseu). - Reforç de les fronters en territoris perillosos. - Esclafa la revolució jueva (exèrcit romà comandat per Titus, destrucció Jerusalem). - Trasllat dels símbols jueus a Roma (canelobre de set braços i l'Arca de l'Aliança). Amb Titus (79-81): - Inauguració Colosseu o Amfiteatre Flavi. - Arc de Triomf (en els relleus de l'Arc de Titus hi ha esculpides les gestes). - 1r desastre: Pompeia i Herculà queden enfonsades sota l'erupció del Vesuvi. - 2n desastre: El segon incendi de Roma. Amb Domicià: - Es completa el Colosseu o Amfiteatre Flavi (amfiteatre més gran). 2. Documentació general: A) Catalogació: - Autor: desconegut (comitent: Flavi Vespesià, l'emperador). - Cronologia: 72-80 dC. - Localització: Vall del Coliseu (Roma). - Estil: Romà imperial. B) Anàlisi material: - Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí), tova i pedra. - Sistema constructiu: hi ha ambdós (arquitravat i voltat) als tres pisos. - Dimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada) x 525 m (perímetre). 15
  • 2. 3. Anàlisi formal: A) Elements de suport: - Contraforts gruixuts. - Pilars. - Columnes adossades decoratives dels diferents ordres. B) Elements suportats: - Arcs de mig punt i voltes de canó i aresta. - Entaulaments de cada planta formats per arquitrau, fris i cornisa (decoratius). C) Espai exterior: Àtic amb les- senes (faixes verticals corín- 4 pisos ties) Tercer nivell ordre corinti o compost (amb columna i entaulament propis de l'or- Primer nivell dre) ordre dòric Segon nivell i toscà (amb ordre jònic columna i en- (amb columna i entaulament propis de l'ordre) taulament propis de Estilòbat de l'ordre) amb 80 arcades - 4t pis afegit per Domicià (àtic massís amb lessenes i finestres quadrades. Millora l'efecte visual exterior). Reconstrucció: Pals de fusta amb velarium (240 pals amb tendal immens per protegir del sol o la pluja als especta- dors) Exterior recobert d'estuc Estàtues als inter- columnis del 2n i 3r pis 16
  • 3. Planta el·lipsoidal Vomitòria Arena Càvea sostingu- des per voltes sostingudes per pilastres de tra- vertí. No s'aprofiten els desnivells s'aixeca sobre una superfície plana. Accés a l'edifici per quilò- metres de passadissos ra- dials(conectats amb el cor de l'edifici) per així garan- tir el moviment de gent. Nivells comunicats per escales i rampes que accedien a les grades per unes portes (la vomitòria). D) Espai interior: - Planta defineix l'espai concèntricament (centre: arena [espectacles], al voltant l'arena hi era la càvea on cabien 50000 espectadors). - Sota la càvea es va construir un subsòl de passadissos, cambres,... on hi havia les feres i els gladiadors. - Sistema de conducció de l'aigua per inundar l'arena i celebrar les NAUMÀQUIES. 4. Entorn i integració urbanística: Construit sobre la Domus Àurea de Neró, Colosseu regal de l'emperador Vespesià al poble per a retornar-li l'espai que Neró li havia pres. Situat a un extrem dels antics fòrums de Roma i proper al Circ Màxim. 1936, alteració de l'entorn per l'obertura de la Via dels Fòrums Imperials. 5. Interpretació: El nom li ve de l'escultura colossal en honor a Neró que tenia a prop (conservada fins l'Edat Mitjana, canviant-li el rostre). Per construir-lo s'usà part del botí robat als jueus. Al Colosseu va trencar la norma de construir amfiteatres a les afores de les ciutats, situant-lo al centre d'ella. Vespesià morí i Titus l'acabà, mentre que Domicià hi afegí el subsòl. Caràcter públic i civil, espectacles gratuïts de gladiadors (munera) i de feres (venationes), batalles,... . Van morir entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Els 50.000 espectadors es distribuien per la classe social, hi havia 80 acessos, 17
  • 4. per tant una sortida ràpida d'espectadors. Posteriorment ha rebut usos que l'han malmès. 6. Funció: Simbolitza i glorifica a Vespesià, manifesta el seu poder i gestes. Creació imatge benefactora i intenció propagandística. En ell es van fer jocs al S.VI bastant després la caiguda de l'imperi al 476. Després va rebre diversos usos. Lluites de gladiadors, entre ells o amb feres, naumàquies,... 7. Models i influències: Models: Amfiteatre, tipologia arquitectònica pròpia de l'Imperi Romà (unió de dos teatres), superposició d'elements en funció la resistència (els més resistents, dòric, abaix i el més dèbil amunt, corinti) típica de l'hel·lenisme. Influències: Renaixement, Barroc i servei per a les actuals instalacions esportives. 18