Aquesta es la 2ª unitat del Bloc 1: L'art a la Grècia Clàssica

1. Unitat 2. Característiques generals
de l'art grec
1. L'art grec:
La cultura i l'art occidentals han estat marcats pel llegat clàssic (base sòlida de la civilització
occidental). A l'evolució de l'art europeu han estat presents conceptes com l'home, natura, raó,
harmonia i bellesa (pilars de l'art grec). Segons Protàgores: “L'home és la mesura de totes les
coses”.
1.1. Etapa arcaica (S.VII-475 a.C.):
Fixació dels estils arquitectònics i s'inicia l'evolució artística grega.
1.2. Etapa clàssica (475-323 a.C.):
Període comprès entre el fi de les guerres mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. Moment de
màxima esplendor artística grega.
1.3. Etapa hel·lenística (323-31 a.C.):
Exportació de l'art grec als regnes orientals formats després de la mort d'Alexandre el Gran i
fins que és conquerida per Roma.
2. Urbanisme: la construcció de la democràcia:
Tres factors condicionants a l'urbanisme grec: caràcter independent de les polis, topografia
muntanyosa del terreny i introducció de la democràcia a Atenes.
Dues zones importants: l'acròpolis (zona alta i fortificada amb edificis sagrats) i l'àgora (plaça
pública on es fan celebracions, assemblees públiques, transaccions mercantils o administració de la
justícia).
3. Hipòdam de Milet i la seva obra:
Va reconstruir la seva ciutat (475 a.C.). La ciutat tenia un traçat ortogonal (de carrers rectilinis
que es creuaven en angles rectes). Desig d'integració de la política, l'urbanisme i la geometria en
una societat igualitària. Model de ciutats posteriors.
Aquest espai al servei al ciutadà tenia en compte: l'escala, les dimensions, la perspectiva, la
funcionalitat de les edificacions i la seva relació amb l'espai que l'envolta. L'urbanisme, segons
es diu, va néixer a la Grècia clàssica.
4. Característiques de l'arquitectura grega:
Arquitravada (estructura dels edificis basada en línies horitzontals i verticals), cerca de
l'harmonia visual, feta a mesura de l'ésser humà (rebuig de la monumentalitat), dóna forma
artística a l'exterior dels edificis i els classifica en ordres arquitectònics (sorgeix de la necessitat
de fixar una relació entre cada una de les parts de l'edifici. En l'època clàssica grega l'ordre fixava la
relació entre l'element que sustenta, la columna, i el sustentat, la llinda o l'arquitrau), els materials
més usats són la pedra i el marbre, les tipologies són els temples, els teatres, les àgores, els
gimnasos i els estadis.
4.1. Vocabulari dels temples:
Base (element esglaonat que eleva el temple del terra), columna (element arquitectònic de suport,
generalment de secció circular. Tres elements: base [excepte el dòric], fust i capitell), entaulament

2. (part superior d'una construcció que costa de tres elements: la cornisa, el fris i l'arquitrau), el frontó
(element triangular a la part alta del temple) i el timpà (zona compresa dins del triangle que formen
el frontó i la cornisa).
4.2. Els tres ordres grecs:
[Situat d'avall a dalt].
Dòric: Estereòbat,
estilobat, fust (amb
estries d'aresta viva [les
línies d'amunt a avall]),
collarí, equí, àbac,
arquitrau, fris (amb la
mètopa i el tríglif), la
cornisa, el timpà, el
frontó, la sima i la
gàrgola.
Jònic: Estereòbat,
estilobat, escòcia, toro,
fust (amb arestes
aplanades), el capitell
amb volutes i l'àbac,
l'arquitrau amb tres
platabandes, el fris, la
cornisa, el timpà, el
frontó, la sima i l'acròtera.
Corinti: Estereòbat, estilobat, escòcia, toro, fust (amb arestes aplanades), el capitell amb fulles
d'acant i l'àbac i la caulicle, l'arquitrau amb tres platabandes, el fris, la cornisa, el timpà, el frontó, la
sima i l'acròtera.
4.3.L'arquitectura religiosa:
Els temples guardaven la imatge de la divinitat. Primàriament eren de fusta i després de pedra
(S.VII a.C.).
La forma més comuna de fer els temples deriva del mègaron micènic, una estructura
rectangular dividida en tres espais: pronaos (entrada que precedeix l'accés al lloc sagrat), naos o
cel·la (espai sagrat amb la imatge de la divinitat) i l'opistòdom (cambra posterior on normalment es
guardava el tresor del temple).
4.4. Les columnes als temples grecs:
Segons les columnes els dividim en: dístil (dues columnes), tetràstil (quatre columnes), hexàstil
(sis columnes) i octàstil (vuit columnes). El nombre de columnes dels temples eren parells. Els
laterals dels temples tenen el nombre de columnes igual al doble del nombre de la façana més
una.
Segons les files de columnes laterals els dividim en: perípter (una fila) i dípter (dues files).
Segons la localització de les columnes a les façanes frontal i darrera els dividim en: pròstil
(només columnes a la façana frontal) i anfipròstil (columnes a ambdues façanes).
Hi ha temples que són IN ANTIS (té dues columnes que sostenen la teulada del porxo).

3. Els temples circulars són els toros.
4.5. L'arquitectura civil:
El més significatiu és el teatre (representació de tragèdies i comèdies). El més conegut és el
d'Epidaure (millor conservat i més gran).
Es situaven aprofitant el relleu muntanyós i d'aquesta manera situaven la càvea recolzada a la
muntanya en forma semicircular, després estava l'orquestra (part central del teatre, on es situava el
cor), més enrere hi era la escena (on és representava la obra) i frent l'escena estava el prosceni.
5. Característiques de l'escultura grega:
5.1. Materials:
Bronze, marbre i altres pedres, fusta, or i marfil.
5.2. Tipologia:
Relleu (per decorar timpans i frisos de temples i altars) i l'exempta (reflex del cànon de bellesa
hel·lènic amb la proporció, l'equilibri, la simetria, el moviment, l'expressivitat, el volum,...).
5.3. Tema central:
Figura humana (motiu principal d'estudi i reflexió dels grecs, amb la que es van representar els
déus i deesses, herois i heroïnes de la mitologia clàssica, atletes, considerats model de bellesa física,
espiritual), es basa en la proporció i l'equilibri, semblança amb el natural (el cànon és l'ideal de
l'home)
5.4. Policromia:
S'ha perdut amb el temps, consistia en pintar les estàtues de diversos colors.
6. Període geomètric:
S. VIII a.C. (primeres manifestacions escultòriques). Petites figures de caràcter religiós o votiu,
de marfil, terracota o cera, base per a les de metall. Hi havia de fusta (xòanon), fetes per Dèdal
segons la mitologia, no en queden restes.
7. L'escultura monumental i les tres etapes per les que passa:
Al S.VII a.C., a l'entrar en contacte amb les cultures del Pròxim Orient, es produí l'aparició de
l'escultura monumental, que va evolucionar a partir de l'estatuària egípcia. Les tres etapes són:
7.1. Període arcaic (S. VII – VI a.C.)
Cama avançada, frontalitat, rigidesa (hieratisme), influència egípcia, braços enganxats al cos,
somriure arcaic, ulls atmetllats, músculs esquemàtics i policromatisme.
7.2. Període clàssic (S. V – IV a.C.)
Evita la simetria, perd frontalitat, proporció o cànon (Policlet), escultura equilibrada en
l'expressió (Fidies) ademés Fidies usa la tècnica dels "Draps mullats" (per remarcar les formes
femenines estan aquestes vestides), homes nus, flexibilitat anatòmica, contrapposto (un peu
aguanta el pes del cos, l'altre està flexionat), naturalisme, braços separats del cos, materials
marbre i bronze, dinamisme i moviment (Miró).
7.3. Període hel·lenístic (323 a.C. - 31 a.C.)
Trenca amb la serenitat i l'equilibri clàssic, teatralitat, valora el “phàtos” (intensitat extrema
dels sentiments), més moviment i dinamisme, importància als grups escultòrics, influència de
les cultures asiàtiques, grandiositat, temes anecdòtics (El nen de l'espina), busquen provocar
sensacions immediates, els artistes es recreen en el seu art i busquen resoldre problemes

4. tècnics.
8. La ceràmica el testimoni pictòric i les tres etapes:
Hi ha poques pintures gregues, però moltes ceràmiques pintades. Tres etapes:
8.1. Estil geomètric (S. X – VIII a.C.):
Formes micèniques enriquides amb sanefes geomètriques i dinàmiques. Arran el S. VIII a.C., es
comença a representar figures humanes esquematitzades.
8.2. Etapa arcaica (S. VII – V a.C.):
Figura humana més gran i detallisme. Dues fases: figures negres sobre fons vermell (Àtica.
Representacions d'escenes mitològiques d'Homer) i figures vermelles sobre fons negre (Escenes
més quotidianes, més realistes i detallades).
8.3. Etapa clàssica (S. V a.C.):
Domini de les figures negres sobre fons vermell. Les figures ocupen tot l'espai, més complexitat,
expressivitat,...
9. Els mosaics i els tipus:
Tècnica artística per decorar terres i murs en àmbits públics i privats. S'estima que el mosaic grec va
aparèxier a finals del S. V a.C., i el màxim esplendor va ser durant l'època hel·lenística. Dos tipus:
9.1. Mosaics de còdols:
De petites pedres naturals blanques o lleugerament acolorides de platges o rius secs.
9.2. Mossaic de tessel·les:
(Opus tesselatum). Petites peces de diferents colors tallades amb més o menys regularitat (tessel·la).
Van anar substituint el mosaic de còdols. Les pedres cada cop es van fer més petites sorgint l'opus
vermiculatum, sent utilitzades totes dues tècniques pels romans.