SlideShare a Scribd company logo
1 of 7
Download to read offline
UNITAT 5. EL CRISTIANISME
1. Què va ser?
Moviment religiós que recull les paraules i els fets del jueu Jesús de Natzareth.

2. El llibre sagrat:
Bíblia té dues parts:
       - Antic testament: Història del poble jueu previ naixement de Jesús. El
       llibre sagrat dels jueus agafa textos d'aquest testament ("Torà") i els
       musulmans accepten l'antic testament, que Jesús és el profeta i Mahoma
       el déu ("Corà").
       - Nou testament:
              · EVANGELIS (S.I-II d.C.). Només són vàlids quatre:

                      Sant:                   Símbol:           Zodíac:
                      Mateu                   Toro              Tauro
                      Marc                    Lleó              Leo
                      Lluc                    Jove humà         Aquari
                      Joan                    Àliga             Escorpí
                      (Apocalipsi)
Fig. 1: Sant Mateu
l'Evangelista.




Fig. 2: Sant Marcos       Fig. 3: Sant Lluc           Fig. 4: Sant Joan
l'Evangelista.            l'Evangelista.              l'Evangelista.


                        Fig. 5: Bust de l'
                        Emperador Neró.

                                  · EVANGELIS APÒCRIFS: Evangelis no vàlids
                                  segons l'Església.

                      3. Història:
                      A l'hel·lenisme predominava el politeisme (múltiples déus
                      que representen les màximes aspiracions humanes), però
                      el politeisme s'enfronta amb una religió en auge, el
                      monoteisme (un sol déu, una sola veritat).

                                               1
Els cristians foren perseguits per l'emperador Neró, per a no acceptar les
normes de l'estat, només acceptaven les normes de Déu.

4. Dates claus del cristianisme:
                         - S.I d.C. Naixement: Sant Pau de
                         Tars (ciutadà romà amb plens drets,
                         per tot l'imperi el predica i barreja
                         filosofia i religió).
                         - S.I d.C. Diàspora: Expansió de
                         cristians per l'imperi romà formant
                         petites comunitats.
                         - 313. Edicte de Milà (Constantí):
                         Llibertat Religiosa.                      Fig. 8: Gravat de
                         - 380. Edicte de Tessalònica              Teodosi.
 Fig. 6: Estàtua de      (Teodosi): Cristianisme, religió oficial.
 Sant Pau de Tars.       - 395. Divisió de l'Imperi Romà (Teodosi): Orient
                         (Capital: Constantinoble. Al capdavant s'hi trobava
                         Arcadi, fill de Teodosi) i Occident
                         (Capital: Roma. Al capdavant s'hi
                         trobava Honori, fill de Teodosi).
                         - 476. Caiguda I.R.Occident
                         (bàrbars): Govern dels ostrogots
                         (Odoacre, rei de Roma).
                         - 1453. Caiguda I.R.Orient
                         (turcs/otomans): Constantinoble
                         passa a dir-se Istambul.
                                                                   Fig. 9: Escultura d'
  Fig. 7: Bust de                                                  Odoacre.
  Constantí.


5. Eix cronològic   cristià:
S.I d.C.:           Diàspora i Patrística
S.II d.C.:          Patrística
S.III d.C.:         Patrística
S.IV d.C.:          Patrística
S.V d.C.:           Patrística i Platonisme Medieval
S.VI d.C.:          Platonisme Medieval
S.VII d.C.:         Platonisme Medieval i Art preromànic
S.VIII d.C.:        Platonisme Medieval i Art preromànic
S.IX d.C.:          Platonisme Medieval, 1ª Escolàstica i Art preromànic
S.X d.C.:           1ª Escolàstica, Art preromànic i romànic (monestirs de l'ordre
                    de St.Benet o benedictina)
S.XI d.C.:          1ª Escolàstica i Art romànic
S.XII d.C.:         1ª Escolàstica, Gran Escolàstica, Art romànic i gòtic (burgs,
                    catedrals, universitats d'Oxford, París i Bolònia)
S.XIII d.C.:        Gran Escolàstica i Art gòtic
S.XIV d.C.:         Gran Escolàstica, Crisi de l'Escolàstica i Art gòtic
S.XV d.C.:          Art gòtic


                                          2
6. Tesis del cristianisme:
- Monoteisme: Un sol Déu format per tres persones (pare, fill i esperit sant).
- Paternitat de Déu: Té cura de nosaltres (les seves criatures). Segueix el
concepte de la Providència (Sèneca).
       · Fraternitat: Germanor. Som iguals (Igualtat) i dignes (Dignitat) -->
       Societat més humana.
- Dignitat humana: Humà fet a imatge i a semblança de Déu. Els humans
són el centre de la creació (éssers més importants) si creiem en Déu i som fills
de Déu.
- Llibertat: No hi ha destí (indeterministes). L'ésser humà és lliure, per tant
pot escollir entre el Bé (Déu) o el mal (Satanàs) --> Lliure arbitri ("libre
albedrío").
Enfrontament bé-mal per a quedar-se amb les ànimes humanes. Si algú vol
condemnar-se escollirà el mal, si vol salvar-se escollirà el bé.
- Creacionisme: Ésser necessari (Causa --> Déu) i éssers contingents o
accidentals (Efecte --> Home). Si no és, l'efecte no existeix --> si no és,
res és.
- La nova concepció del temps o linialitat del temps (Història):
Concepció                                          Concepció en la que
cristiana                                          el temps passa
                                                   (progrés, innovació.
Fig. 10: Línia temporal
que indica la concepció                            Res es repeteix)
temporal cristiana.      Déu entra i pateix
                         la història.

       Creació del món del no-res per l'acció de Déu       Apocalipsi

Concepció
pagana


                        Concepció cíclica (Matèria
                        eterna i les coses es
                        repeteixen cíclicament.
                        No hi ha innovació, sinó
                        repetició o cicle. No
                        principi i no final).



Fig. 11: “Cargol“ que
representa la
concepció temporal
pagana.

- Omnipotència: Déu pot saltar-se qualsevol llei de la natura (Pot crear
qualsevol cosa del no-res).
- Nou model humà (canvi de mentalitat): Els cristians volen ser sants, no


                                          3
savis. S'és sant quan s'estima a Déu i quan es compleix la seva voluntat
(valors: obediència i amor).

7. Desglossament de l'eix cronològic:
- Diàspora
- Patrística: Agrupació de cristians en comunitats, el cap espiritual de les
quals era el patriarca (pastor) i els seguidors són les ovelles.
A l'actualitat: Patriarca dirigeix la diòcesis, creen els dogmes bàsics de fe, els
seus objectius són: 1. Elaborar les tesis del cristianisme, 2. guiar la comunitat
de fidels i 3. Lluitar contra els heretges. La patrística és el pensament dels
primers pares de l'Església. Dues etapes:
       1ª Els Apologistes (defensa = apologia): Els primers pares de l'Església
       que defensaven el cristianisme dels heretges (fan la doctrina cristiana):
              - PARES GRECS: Aquells que la seva tendència és relacionar el
              cristianisme amb la filosofia.
              - PARES LLATINS: Aquells que només valoren la fe i lluiten contra
              les tendències racionals (filosofia).
       En aquesta primera etapa té lloc el Concili de Nicea (325) on es redacta
       el Concili Nicenoconstantinopolità (redactat de les tesis cristianes).
                      2ª St. Agustí d'Hipona (354-430): Filòsof més important
                    del      cristianisme juntament amb Tomàs d'Aquino. Ell era
                    pagà i la seva mare,       Sta. Mònica, religiosa. St.Agustí fou
                    un gran estudiant i s'interessà per la       filosofia i els autors
                    clàssics i neoplatònics. Després de dur a terme viatges es feu
                    cristià (387. La seva mare el convenç per baptejar-lo). Al
                      394, se l'anomena Bisbe d'Hipona on viu fins la mort. Les
                    seves obres més importants són:
                               – LES CONFESSIONS: Diari on explica la seva vida
                                   des d'un punt de vista íntim.
                                – LA CIUTAT DE DÉU: Filosòfic-religiós. Escriu dels
  Fig. 12: “Sant
  Agustí d'Hipona“                 temes agustinians:

             – RAÓ/FE: Raó col·laboradora i serventa de la
               fe. Ambdues tenen la finalitat de cecar la
               veritat. Raó supeditada a la fe.
             – CRISTIANIZACIÓ DE PLATÓ (Inici del
               Platonisme Medieval): Adapta la Ta. De les
               Idees de Plató al cristianisme. Les idees
               (arquetips de totes les coses) existeixen però
               són a la ment de Déu. Les idees passen a
               anomenar-se "Universals". No creu en la
               reminiscència.
             – INTERIORITZACIÓ I IL·LUMINACIÓ:                  Fig. 13: “Plató“
               L'ésser humà ha d'entrar dins seu, a l'ànima,
               una vegada connectat amb l'ànima, Déu actua i l'il·lumina amb
               el coneixement màxim i total de totes les coses.
             – LES DUES CIUTATS: Ciutat de la Terra (dels homes o terrenal)


                                          4
i Ciutat de Déu. Tots pertanyem a una o altre i, per tant, estem
               barrejats. Ciutat terrenal: Persones que s'estimen a si mateixes
               fins al menyspreu de Déu. Ciutat de Déu: Persones que estimen
               a Déu fins al menyspreu propi. Quan l'església pren el poder
               (Ciutat terrenal --> Poder de l'Estat // Ciutat de Déu -->
               Església i Papa). Això passà a tenir dimensió política. Enric VIII
               s'oposarà a estar supeditat a l'Església.
           – 3 ENEMICS DE L'ÀNIMA: Món, dimoni i carn (7 pecats
               capitals).
      Enfrontaments patrístics: Apologistes, St.Agustí // Neoplatònics,
      Gnòstics i Maniqueus.
- Platonisme Medieval (Arran la cristianització que St.Agustí fa de Plató).
                 - St.Benet (525): Ermità i viu a una cova seguint a
                 St.Agustí. Amb el temps, guanyà la fama d'home sant i molta
                 gent marxà a viure a coves properes i el comencen a escoltar i
                 considerar mestre (neix l'ordre benedictina). Els benedictins
                 funden l'art romànic i neix la primera escolàstica. Un lema de
                 St.Benet era "ORA ET LABORA". S'han de complir tres vots:
                 Castedat, pobresa i obediència.

  Fig. 14: “Sant
  Benet“


- L'Escolàstica: La filosofia cristiana que s'ensenyava a les escoles
catedralícies i després a les universitats. Ve d'"escolasticus". A partit del S.IX,
la societat canvia i les ciutats creixen, i com més creixen, més necessitat
d'educar la gent. Aquestes ciutats s'anomenen Burgs. Les ciutats giren entorn
                      la catedral (centres educatius).
                        · 1ª Escolàstica: St. Anselm de Canterbury funda
                      l'escolàstica (retorn      de la lògica). Li preocupa conciliar fe i
                      raó i tracta, d'a partir de la raó,    demostrar l'existència de
                      Déu. ARGUMENT ONTOLÒGIC:
                              "Anàlisi de la idea de Déu (Ésser perfecte i infinit)".
                              "Quan jo penso en mi, que sóc imperfecte i finit, veig
                              que tinc existència"
   Fig. 15: “Sant
                              "És lògic que Déu sent perfecte, li manca una qualitat
   Anselm de                  que a un ésser imperfecte li és present? No"
   Canterbury“                "Ergo Déu existeix".
                        · Gran Escolàstica: Les ordres mendicants (demanaven
                              caritat) o predicadores:
                                    - FRANCISCANS: Francesc d'Assís funda aquest
                                    ordre.
                                    - DOMINICS: Santo Domingo de Guzmán el
                                    funda.
                                    - Primeres universitats (S.XIII): Les ciutats
                                    amb escoles catedralícies més famoses són
                  Fig. 16: “Sant    Oxford, París i Bolònia.
               Francesc d'Assís“


                                            5
- Diferències entre escoles i universitats:
      Escoles precissen del bisbe de la ciutat i
      universitats depenen del Papa (Independents de
      la ciutat):
                  · Professors i especialització:
                        - OXFORD: Franciscans, Ciències Naturals.
                        - PARÍS: Dominics, Teologia.
                        - BOLÒNIA: Dominics, Dret.

                 · St. Tomàs d'Aquino (1224-1274) (Dominic): Professor
                 de l'universitat de París. Neix a Nàpols i agafa les teories
                 aristotèliques i les adapta al cristianisme: Ta.Hylemòrfica, les
                 4 causes, el moviment de les substàncies (potència/acte), La
                 forma --> ànima --> immortal, cos --> ajuda ànima a fer-se
                 immortal, Causa motriu i final = Déu, Sil·logística i les proves
                 inductives de l'existència de Déu (primer motor immòbil -->
                 Déu i principi de causalitat.
                 · La crisi escolàstica: Guillem d'Occam (professor d'Oxford,
                 franciscà). Funda el NOMINALISME (provoca la crisi a
                 Anglaterra). Occam diu que els Universals no existeixen,
                 només són noms comuns. Tot són individualitats.
                        - La Navalla d'Occam: Criteri científic. Principi de
                        simplicitat (No s'ha de fer amb més el que es pot fer
                        amb menys. Davant d'una situació, si tens dues
                        explicacions, la correcte és la més simple. Aplicat al
                        nominalisme --> Si explicant amb paraules expliquem
                        un ésser, no ens expliquem més). 2 tipus de
                        coneixement (Intuitiu (Coneixement empíric, dels
                        sentits i l'experiència. És directe i simple. Es dona el
                        CRITERI D'EXISTÈNCIA (tot allò que es pot
                        experimentar, existeix)) i Abstractiu (Coneixement de
                        relacionar idees, aquest coneixement permet fer-se
                        idees generals de les coses, dona CRITERI DE VERITAT i
                        no d'EXISTÈNCIA. Coneixement per la raó)). Contradiu
                        l'ARGUMENT ONTOLÒGIC de St.Anselm (per la raó, Déu
                        existeix), però Occam diu que per la raó no es pot dir
                                           que alguna cosa existeix.




                                                                 Fig. 19: “Guillem d'
                                                                 Occam“
Fig. 17: “Sant          Fig. 18: “Sant
Domingo de Guzmán“      Tomàs d'Aquino“

                                          6
7

More Related Content

What's hot

Religió noemí i ionut
Religió noemí i ionutReligió noemí i ionut
Religió noemí i ionutdidacnil
 
Sant justi
Sant justiSant justi
Sant justitxeiks
 
Power point religió claudia i lluís
Power point religió claudia i lluís Power point religió claudia i lluís
Power point religió claudia i lluís didacnil
 
Judaisme en Català
Judaisme en CatalàJudaisme en Català
Judaisme en Catalàmarinaguga
 
Història de l'església t4 l'església viva
Història de l'església t4 l'església vivaHistòria de l'església t4 l'església viva
Història de l'església t4 l'església vivarampercom
 
Cristianisme b
Cristianisme bCristianisme b
Cristianisme bbruixots
 
Eutiques
EutiquesEutiques
EutiquesMGS96
 
Reforma i contrareforma de l’església
Reforma i contrareforma de l’esglésiaReforma i contrareforma de l’església
Reforma i contrareforma de l’esglésiaDavid Sancho
 
Les catacumbes Edu
Les catacumbes EduLes catacumbes Edu
Les catacumbes Eduipenam
 
L’església dels primers temps
L’església dels primers tempsL’església dels primers temps
L’església dels primers tempsdavidmelerodomenech
 
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.Jaime P
 
L’església s’estén per Europa
L’església s’estén per EuropaL’església s’estén per Europa
L’església s’estén per Europadavidmelerodomenech
 
Presentación sin título
Presentación sin títuloPresentación sin título
Presentación sin títuloisidro1492
 
Power tere i laia
Power tere i laiaPower tere i laia
Power tere i laiadidacnil
 

What's hot (19)

Religió noemí i ionut
Religió noemí i ionutReligió noemí i ionut
Religió noemí i ionut
 
Judaisme powerpoint
Judaisme powerpointJudaisme powerpoint
Judaisme powerpoint
 
Sant justi
Sant justiSant justi
Sant justi
 
Power point religió claudia i lluís
Power point religió claudia i lluís Power point religió claudia i lluís
Power point religió claudia i lluís
 
Judaisme en Català
Judaisme en CatalàJudaisme en Català
Judaisme en Català
 
Història de l'església t4 l'església viva
Història de l'església t4 l'església vivaHistòria de l'església t4 l'església viva
Història de l'església t4 l'església viva
 
Cristianisme b
Cristianisme bCristianisme b
Cristianisme b
 
Eutiques
EutiquesEutiques
Eutiques
 
Reforma i contrareforma de l’església
Reforma i contrareforma de l’esglésiaReforma i contrareforma de l’església
Reforma i contrareforma de l’església
 
Les catacumbes Edu
Les catacumbes EduLes catacumbes Edu
Les catacumbes Edu
 
El Judaisme
El JudaismeEl Judaisme
El Judaisme
 
Reforma i contrareforma
Reforma i contrareformaReforma i contrareforma
Reforma i contrareforma
 
L’església dels primers temps
L’església dels primers tempsL’església dels primers temps
L’església dels primers temps
 
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.
 
Sant pere
Sant pereSant pere
Sant pere
 
L’església s’estén per Europa
L’església s’estén per EuropaL’església s’estén per Europa
L’església s’estén per Europa
 
Cartoixans
CartoixansCartoixans
Cartoixans
 
Presentación sin título
Presentación sin títuloPresentación sin título
Presentación sin título
 
Power tere i laia
Power tere i laiaPower tere i laia
Power tere i laia
 

Viewers also liked

013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pinturaJulia Valera
 
Crono epis 2015 - actualizado
Crono epis 2015 - actualizadoCrono epis 2015 - actualizado
Crono epis 2015 - actualizadoHAV
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixementtomasggm
 
Actividades u2 arte romano
Actividades u2 arte romanoActividades u2 arte romano
Actividades u2 arte romanoEva Tomlinson
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitecturaJulia Valera
 
Davies columna trajana
Davies  columna trajanaDavies  columna trajana
Davies columna trajanaHAV
 
Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrianUnitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondriantomasggm
 
012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'esculturaJulia Valera
 
Unitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdfUnitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdftomasggm
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històricJulia Valera
 
Unitat 15. L August De Prima Porta
Unitat 15. L August De Prima PortaUnitat 15. L August De Prima Porta
Unitat 15. L August De Prima Portatomasggm
 
Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica
Unitat 4  La Filosofia Hel·LeníSticaUnitat 4  La Filosofia Hel·LeníStica
Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníSticatomasggm
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Augusto de Prima Porta
Augusto de Prima PortaAugusto de Prima Porta
Augusto de Prima PortaNoemi Garcia
 
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...Ignacio Sobrón García
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitecturaJulia Valera
 

Viewers also liked (20)

013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura
 
Crono epis 2015 - actualizado
Crono epis 2015 - actualizadoCrono epis 2015 - actualizado
Crono epis 2015 - actualizado
 
Unitat 6 El Renaixement
Unitat 6  El RenaixementUnitat 6  El Renaixement
Unitat 6 El Renaixement
 
Actividades u2 arte romano
Actividades u2 arte romanoActividades u2 arte romano
Actividades u2 arte romano
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura
 
Davies columna trajana
Davies  columna trajanaDavies  columna trajana
Davies columna trajana
 
Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrianUnitat 56. tableau ii de piet mondrian
Unitat 56. tableau ii de piet mondrian
 
012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura
 
Unitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdfUnitat 12. política i territori pdf
Unitat 12. política i territori pdf
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
 
Unitat 15. L August De Prima Porta
Unitat 15. L August De Prima PortaUnitat 15. L August De Prima Porta
Unitat 15. L August De Prima Porta
 
Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica
Unitat 4  La Filosofia Hel·LeníSticaUnitat 4  La Filosofia Hel·LeníStica
Unitat 4 La Filosofia Hel·LeníStica
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Augusto de Prima Porta
Augusto de Prima PortaAugusto de Prima Porta
Augusto de Prima Porta
 
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 

Similar to Unitat 5 El Cristianisme

Filosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat MitjanaFilosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat MitjanaPolhansi
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaLourdes Escobar
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Ferran Mistelera
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementAnna Sarsanedas
 
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..pptCristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..pptDanteLopez26
 
Filosofia i Ciencia Època Medieval
Filosofia i Ciencia Època MedievalFilosofia i Ciencia Època Medieval
Filosofia i Ciencia Època MedievalJesús Gómez
 
Filosofia a l'Edat Mitjana
Filosofia a l'Edat MitjanaFilosofia a l'Edat Mitjana
Filosofia a l'Edat MitjanaAnna Sarsanedas
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaMaria Polo
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxMaria Polo
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxMaria Polo
 
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernElisabet Castany
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modernJulia Valera
 
Filosofia escolàstica
Filosofia escolàsticaFilosofia escolàstica
Filosofia escolàsticarguas
 
Tema 7 Reforma Protestant
Tema 7  Reforma ProtestantTema 7  Reforma Protestant
Tema 7 Reforma ProtestantReligio 4eso
 
La reforma protestant
La reforma protestantLa reforma protestant
La reforma protestantreligio4eso
 

Similar to Unitat 5 El Cristianisme (20)

Filosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat MitjanaFilosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat Mitjana
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
Pensament cristià
Pensament cristiàPensament cristià
Pensament cristià
 
Ud2
Ud2Ud2
Ud2
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..pptCristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
 
Filosofia i Ciencia Època Medieval
Filosofia i Ciencia Època MedievalFilosofia i Ciencia Època Medieval
Filosofia i Ciencia Època Medieval
 
Filosofia a l'Edat Mitjana
Filosofia a l'Edat MitjanaFilosofia a l'Edat Mitjana
Filosofia a l'Edat Mitjana
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptx
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptx
 
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modern
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern
 
Filosofia escolàstica
Filosofia escolàsticaFilosofia escolàstica
Filosofia escolàstica
 
01 La Religió
01 La Religió01 La Religió
01 La Religió
 
Tema 7 Reforma Protestant
Tema 7  Reforma ProtestantTema 7  Reforma Protestant
Tema 7 Reforma Protestant
 
La reforma protestant
La reforma protestantLa reforma protestant
La reforma protestant
 

More from tomasggm

Unitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooreUnitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooretomasggm
 
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassoUnitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassotomasggm
 
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miróUnitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan mirótomasggm
 
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargalloUnitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargallotomasggm
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyertomasggm
 
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braqueUnitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braquetomasggm
 
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisseUnitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matissetomasggm
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrighttomasggm
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohetomasggm
 
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardestomasggm
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxtomasggm
 
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskyUnitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskytomasggm
 
Unitat 8. hume
Unitat 8. humeUnitat 8. hume
Unitat 8. humetomasggm
 
Unitat 7. descartes
Unitat 7. descartesUnitat 7. descartes
Unitat 7. descartestomasggm
 
Unitat 9. kant
Unitat 9. kantUnitat 9. kant
Unitat 9. kanttomasggm
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)tomasggm
 
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Populartomasggm
 
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
Unitat 3  La Filosofia D AristòTilUnitat 3  La Filosofia D AristòTil
Unitat 3 La Filosofia D AristòTiltomasggm
 
Unitat 2 Plató
Unitat 2  PlatóUnitat 2  Plató
Unitat 2 Platótomasggm
 
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1  Els OríGens De La FilosofiaUnitat 1  Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofiatomasggm
 

More from tomasggm (20)

Unitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry mooreUnitat 55. figura jacent de henry moore
Unitat 55. figura jacent de henry moore
 
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picassoUnitat 54. el guernica de pablo picasso
Unitat 54. el guernica de pablo picasso
 
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miróUnitat 53. l'interior holandès de joan miró
Unitat 53. l'interior holandès de joan miró
 
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargalloUnitat 52. el profeta de pablo gargallo
Unitat 52. el profeta de pablo gargallo
 
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyerUnitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
Unitat 51. tres nus en el bosc de joaquim sunyer
 
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braqueUnitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
Unitat 50. paisatge de l'estaque de georges braque
 
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisseUnitat 49. la ratlla verda de henri matisse
Unitat 49. la ratlla verda de henri matisse
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
 
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der roheUnitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
Unitat 47. el pavelló alemany de mies van der rohe
 
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. característiques generals de les primeres avantguardes
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
 
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinskyUnitat 57. composició iv de wassily kandinsky
Unitat 57. composició iv de wassily kandinsky
 
Unitat 8. hume
Unitat 8. humeUnitat 8. hume
Unitat 8. hume
 
Unitat 7. descartes
Unitat 7. descartesUnitat 7. descartes
Unitat 7. descartes
 
Unitat 9. kant
Unitat 9. kantUnitat 9. kant
Unitat 9. kant
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
 
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular11 6  El Vot Femení 11 7  El Triomf Del Front Popular
11 6 El Vot Femení 11 7 El Triomf Del Front Popular
 
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
Unitat 3  La Filosofia D AristòTilUnitat 3  La Filosofia D AristòTil
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
 
Unitat 2 Plató
Unitat 2  PlatóUnitat 2  Plató
Unitat 2 Plató
 
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1  Els OríGens De La FilosofiaUnitat 1  Els OríGens De La Filosofia
Unitat 1 Els OríGens De La Filosofia
 

Recently uploaded

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 

Recently uploaded (7)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 

Unitat 5 El Cristianisme

  • 1. UNITAT 5. EL CRISTIANISME 1. Què va ser? Moviment religiós que recull les paraules i els fets del jueu Jesús de Natzareth. 2. El llibre sagrat: Bíblia té dues parts: - Antic testament: Història del poble jueu previ naixement de Jesús. El llibre sagrat dels jueus agafa textos d'aquest testament ("Torà") i els musulmans accepten l'antic testament, que Jesús és el profeta i Mahoma el déu ("Corà"). - Nou testament: · EVANGELIS (S.I-II d.C.). Només són vàlids quatre: Sant: Símbol: Zodíac: Mateu Toro Tauro Marc Lleó Leo Lluc Jove humà Aquari Joan Àliga Escorpí (Apocalipsi) Fig. 1: Sant Mateu l'Evangelista. Fig. 2: Sant Marcos Fig. 3: Sant Lluc Fig. 4: Sant Joan l'Evangelista. l'Evangelista. l'Evangelista. Fig. 5: Bust de l' Emperador Neró. · EVANGELIS APÒCRIFS: Evangelis no vàlids segons l'Església. 3. Història: A l'hel·lenisme predominava el politeisme (múltiples déus que representen les màximes aspiracions humanes), però el politeisme s'enfronta amb una religió en auge, el monoteisme (un sol déu, una sola veritat). 1
  • 2. Els cristians foren perseguits per l'emperador Neró, per a no acceptar les normes de l'estat, només acceptaven les normes de Déu. 4. Dates claus del cristianisme: - S.I d.C. Naixement: Sant Pau de Tars (ciutadà romà amb plens drets, per tot l'imperi el predica i barreja filosofia i religió). - S.I d.C. Diàspora: Expansió de cristians per l'imperi romà formant petites comunitats. - 313. Edicte de Milà (Constantí): Llibertat Religiosa. Fig. 8: Gravat de - 380. Edicte de Tessalònica Teodosi. Fig. 6: Estàtua de (Teodosi): Cristianisme, religió oficial. Sant Pau de Tars. - 395. Divisió de l'Imperi Romà (Teodosi): Orient (Capital: Constantinoble. Al capdavant s'hi trobava Arcadi, fill de Teodosi) i Occident (Capital: Roma. Al capdavant s'hi trobava Honori, fill de Teodosi). - 476. Caiguda I.R.Occident (bàrbars): Govern dels ostrogots (Odoacre, rei de Roma). - 1453. Caiguda I.R.Orient (turcs/otomans): Constantinoble passa a dir-se Istambul. Fig. 9: Escultura d' Fig. 7: Bust de Odoacre. Constantí. 5. Eix cronològic cristià: S.I d.C.: Diàspora i Patrística S.II d.C.: Patrística S.III d.C.: Patrística S.IV d.C.: Patrística S.V d.C.: Patrística i Platonisme Medieval S.VI d.C.: Platonisme Medieval S.VII d.C.: Platonisme Medieval i Art preromànic S.VIII d.C.: Platonisme Medieval i Art preromànic S.IX d.C.: Platonisme Medieval, 1ª Escolàstica i Art preromànic S.X d.C.: 1ª Escolàstica, Art preromànic i romànic (monestirs de l'ordre de St.Benet o benedictina) S.XI d.C.: 1ª Escolàstica i Art romànic S.XII d.C.: 1ª Escolàstica, Gran Escolàstica, Art romànic i gòtic (burgs, catedrals, universitats d'Oxford, París i Bolònia) S.XIII d.C.: Gran Escolàstica i Art gòtic S.XIV d.C.: Gran Escolàstica, Crisi de l'Escolàstica i Art gòtic S.XV d.C.: Art gòtic 2
  • 3. 6. Tesis del cristianisme: - Monoteisme: Un sol Déu format per tres persones (pare, fill i esperit sant). - Paternitat de Déu: Té cura de nosaltres (les seves criatures). Segueix el concepte de la Providència (Sèneca). · Fraternitat: Germanor. Som iguals (Igualtat) i dignes (Dignitat) --> Societat més humana. - Dignitat humana: Humà fet a imatge i a semblança de Déu. Els humans són el centre de la creació (éssers més importants) si creiem en Déu i som fills de Déu. - Llibertat: No hi ha destí (indeterministes). L'ésser humà és lliure, per tant pot escollir entre el Bé (Déu) o el mal (Satanàs) --> Lliure arbitri ("libre albedrío"). Enfrontament bé-mal per a quedar-se amb les ànimes humanes. Si algú vol condemnar-se escollirà el mal, si vol salvar-se escollirà el bé. - Creacionisme: Ésser necessari (Causa --> Déu) i éssers contingents o accidentals (Efecte --> Home). Si no és, l'efecte no existeix --> si no és, res és. - La nova concepció del temps o linialitat del temps (Història): Concepció Concepció en la que cristiana el temps passa (progrés, innovació. Fig. 10: Línia temporal que indica la concepció Res es repeteix) temporal cristiana. Déu entra i pateix la història. Creació del món del no-res per l'acció de Déu Apocalipsi Concepció pagana Concepció cíclica (Matèria eterna i les coses es repeteixen cíclicament. No hi ha innovació, sinó repetició o cicle. No principi i no final). Fig. 11: “Cargol“ que representa la concepció temporal pagana. - Omnipotència: Déu pot saltar-se qualsevol llei de la natura (Pot crear qualsevol cosa del no-res). - Nou model humà (canvi de mentalitat): Els cristians volen ser sants, no 3
  • 4. savis. S'és sant quan s'estima a Déu i quan es compleix la seva voluntat (valors: obediència i amor). 7. Desglossament de l'eix cronològic: - Diàspora - Patrística: Agrupació de cristians en comunitats, el cap espiritual de les quals era el patriarca (pastor) i els seguidors són les ovelles. A l'actualitat: Patriarca dirigeix la diòcesis, creen els dogmes bàsics de fe, els seus objectius són: 1. Elaborar les tesis del cristianisme, 2. guiar la comunitat de fidels i 3. Lluitar contra els heretges. La patrística és el pensament dels primers pares de l'Església. Dues etapes: 1ª Els Apologistes (defensa = apologia): Els primers pares de l'Església que defensaven el cristianisme dels heretges (fan la doctrina cristiana): - PARES GRECS: Aquells que la seva tendència és relacionar el cristianisme amb la filosofia. - PARES LLATINS: Aquells que només valoren la fe i lluiten contra les tendències racionals (filosofia). En aquesta primera etapa té lloc el Concili de Nicea (325) on es redacta el Concili Nicenoconstantinopolità (redactat de les tesis cristianes). 2ª St. Agustí d'Hipona (354-430): Filòsof més important del cristianisme juntament amb Tomàs d'Aquino. Ell era pagà i la seva mare, Sta. Mònica, religiosa. St.Agustí fou un gran estudiant i s'interessà per la filosofia i els autors clàssics i neoplatònics. Després de dur a terme viatges es feu cristià (387. La seva mare el convenç per baptejar-lo). Al 394, se l'anomena Bisbe d'Hipona on viu fins la mort. Les seves obres més importants són: – LES CONFESSIONS: Diari on explica la seva vida des d'un punt de vista íntim. – LA CIUTAT DE DÉU: Filosòfic-religiós. Escriu dels Fig. 12: “Sant Agustí d'Hipona“ temes agustinians: – RAÓ/FE: Raó col·laboradora i serventa de la fe. Ambdues tenen la finalitat de cecar la veritat. Raó supeditada a la fe. – CRISTIANIZACIÓ DE PLATÓ (Inici del Platonisme Medieval): Adapta la Ta. De les Idees de Plató al cristianisme. Les idees (arquetips de totes les coses) existeixen però són a la ment de Déu. Les idees passen a anomenar-se "Universals". No creu en la reminiscència. – INTERIORITZACIÓ I IL·LUMINACIÓ: Fig. 13: “Plató“ L'ésser humà ha d'entrar dins seu, a l'ànima, una vegada connectat amb l'ànima, Déu actua i l'il·lumina amb el coneixement màxim i total de totes les coses. – LES DUES CIUTATS: Ciutat de la Terra (dels homes o terrenal) 4
  • 5. i Ciutat de Déu. Tots pertanyem a una o altre i, per tant, estem barrejats. Ciutat terrenal: Persones que s'estimen a si mateixes fins al menyspreu de Déu. Ciutat de Déu: Persones que estimen a Déu fins al menyspreu propi. Quan l'església pren el poder (Ciutat terrenal --> Poder de l'Estat // Ciutat de Déu --> Església i Papa). Això passà a tenir dimensió política. Enric VIII s'oposarà a estar supeditat a l'Església. – 3 ENEMICS DE L'ÀNIMA: Món, dimoni i carn (7 pecats capitals). Enfrontaments patrístics: Apologistes, St.Agustí // Neoplatònics, Gnòstics i Maniqueus. - Platonisme Medieval (Arran la cristianització que St.Agustí fa de Plató). - St.Benet (525): Ermità i viu a una cova seguint a St.Agustí. Amb el temps, guanyà la fama d'home sant i molta gent marxà a viure a coves properes i el comencen a escoltar i considerar mestre (neix l'ordre benedictina). Els benedictins funden l'art romànic i neix la primera escolàstica. Un lema de St.Benet era "ORA ET LABORA". S'han de complir tres vots: Castedat, pobresa i obediència. Fig. 14: “Sant Benet“ - L'Escolàstica: La filosofia cristiana que s'ensenyava a les escoles catedralícies i després a les universitats. Ve d'"escolasticus". A partit del S.IX, la societat canvia i les ciutats creixen, i com més creixen, més necessitat d'educar la gent. Aquestes ciutats s'anomenen Burgs. Les ciutats giren entorn la catedral (centres educatius). · 1ª Escolàstica: St. Anselm de Canterbury funda l'escolàstica (retorn de la lògica). Li preocupa conciliar fe i raó i tracta, d'a partir de la raó, demostrar l'existència de Déu. ARGUMENT ONTOLÒGIC: "Anàlisi de la idea de Déu (Ésser perfecte i infinit)". "Quan jo penso en mi, que sóc imperfecte i finit, veig que tinc existència" Fig. 15: “Sant "És lògic que Déu sent perfecte, li manca una qualitat Anselm de que a un ésser imperfecte li és present? No" Canterbury“ "Ergo Déu existeix". · Gran Escolàstica: Les ordres mendicants (demanaven caritat) o predicadores: - FRANCISCANS: Francesc d'Assís funda aquest ordre. - DOMINICS: Santo Domingo de Guzmán el funda. - Primeres universitats (S.XIII): Les ciutats amb escoles catedralícies més famoses són Fig. 16: “Sant Oxford, París i Bolònia. Francesc d'Assís“ 5
  • 6. - Diferències entre escoles i universitats: Escoles precissen del bisbe de la ciutat i universitats depenen del Papa (Independents de la ciutat): · Professors i especialització: - OXFORD: Franciscans, Ciències Naturals. - PARÍS: Dominics, Teologia. - BOLÒNIA: Dominics, Dret. · St. Tomàs d'Aquino (1224-1274) (Dominic): Professor de l'universitat de París. Neix a Nàpols i agafa les teories aristotèliques i les adapta al cristianisme: Ta.Hylemòrfica, les 4 causes, el moviment de les substàncies (potència/acte), La forma --> ànima --> immortal, cos --> ajuda ànima a fer-se immortal, Causa motriu i final = Déu, Sil·logística i les proves inductives de l'existència de Déu (primer motor immòbil --> Déu i principi de causalitat. · La crisi escolàstica: Guillem d'Occam (professor d'Oxford, franciscà). Funda el NOMINALISME (provoca la crisi a Anglaterra). Occam diu que els Universals no existeixen, només són noms comuns. Tot són individualitats. - La Navalla d'Occam: Criteri científic. Principi de simplicitat (No s'ha de fer amb més el que es pot fer amb menys. Davant d'una situació, si tens dues explicacions, la correcte és la més simple. Aplicat al nominalisme --> Si explicant amb paraules expliquem un ésser, no ens expliquem més). 2 tipus de coneixement (Intuitiu (Coneixement empíric, dels sentits i l'experiència. És directe i simple. Es dona el CRITERI D'EXISTÈNCIA (tot allò que es pot experimentar, existeix)) i Abstractiu (Coneixement de relacionar idees, aquest coneixement permet fer-se idees generals de les coses, dona CRITERI DE VERITAT i no d'EXISTÈNCIA. Coneixement per la raó)). Contradiu l'ARGUMENT ONTOLÒGIC de St.Anselm (per la raó, Déu existeix), però Occam diu que per la raó no es pot dir que alguna cosa existeix. Fig. 19: “Guillem d' Occam“ Fig. 17: “Sant Fig. 18: “Sant Domingo de Guzmán“ Tomàs d'Aquino“ 6
  • 7. 7