1. UNITAT 7. DESCARTES
1. La filosofia moderna (S.XVII-XVIII):
S.XVII: Racionalisme (Europa Continental) i Empirisme
Dues etapes (Regne Unit).
S.XVIII: Il·lustració (Europa sencera. Kant) i Empirisme
(Regne Unit. Hume).
Fig. 1. L'Europa Continental
lloc d'apaició del Fig. 2. Regne Unit on aparegué
Racionalisme. l'Empirisme
S.XVII:
– Canvi de mentalitat amb l'aparició de dos pensaments diferents:
– Europa Continental: Racionalisme (René Descartes).
– Regne Unit: Empirisme (seguint la línia de coneixement d'Occam).
S.XVIII:
– Aparició de dos moviments diferents:
– Europa sencera: Il·lustració
(Kant (alemany)).
– Anglaterra: Il·lustració i
Empirisme (Hume (il·lustrat)).
2. El Racionalisme:
- Moviment que defensa la raó com a única
Fig. 3. Immanuel eina de coneixement.
Kant, il·lustrat Fig. 4. David Hume,
alemany.
- Dubta sobre la informació sensorial. empirista escocès.
- Mètode de coneixement: Deductiu o
mediat (matemàtiques). Molts racionalistes foren matemàtics.
- Per conèixer es necessita seguir un mètode.
- Coneixement progressiu i subjectiu (jo, centre de tot).
3. La vida de René Descartes (1596. Le Haye (França)-1650. Suècia):
- Família de la baixa noblesa.
- Estudia a l'Escola jesuita de la Flêche a França.
- Abandona l'escola per viatjar ja que amb el què aprèn no té suficient.
- S'uneix a l'exèrcit parisí per a viatjar més.
- L'any 1628 arribà a Holanda on escrigué quasi tota la seva obra (ja que no
té por, car és un país liberal). Fugí de la Inquisició.
1
2. - L'any 1649 la reina Cristina de Suècia sapigué de la seva fama de savi i
demanà que l'ensenyés. Descartes s'havia de trobar amb ella a les 7 del matí,
hora en la que feia molt fred, acabà amb una pulmonia que el mataria l'any
1650.
4. Obra de Descartes:
- "Regles per a la direcció de l'esperit"
(1628).
- "El discurs del mètode" (1637).
- "Les meditacions metafísiques"
(1641).
- "Principis de la filosofia" (1644).
5. Les 4 regles del mètode "Regles per a
la direcció de l'esperit": Fig. 6. “El discurs del
mètode”. Obra de
- Regles que s'han de seguir per a resoldre René Descartes
Fig. 5. “Regles per a la un problema matemàtic.
Direcció de l'esperit”
Obra de René Descartes
- 4 regles:
1ª: REGLA DE L'EVIDÈNCIA:
Només donaré com a vertader
allò que se'm presenta a la raó
amb claredat i distinció.
2ª: REGLA DE L'ANÀLISI:
Només acceptaré allò que sigui
cert. D'entrada separaré el
problema fins arribar a aquelles
peces clau que no puc
separar més. Per veure de què
està fet el problema.
3ª: REGLA DE LA SÍNTESI: Tornar
Fig. 7. “Les
meditacions
a ajuntar les peces veient la seva Fig. 8. “Els principis de la
filosofia”. Obra de René
metafísiques” Obra de coherència. Descartes
René Descartes 4ª: REGLA DE L'ENUMERACIÓ
COMPLERTA: Anar repassant les coses per a veure
que no m'he equivocat.
6. La filosofia cartesiana:
- Descartes parteix d'una actitud crítica de la
filosofia.
- Per a ell, es parteix de 0, com si la filosofia
tornés a començar. Copa:
- Comença la filosofia des del "Jo". Ciències diverses
- Té una visió unitària del saber, només hi ha
unv saber/coneixement. Ho compara amb un Tronc:
Física
arbre: Copa (ciències diverses), tronc (física) i
arrels (metafísica). Arrels:
Fig. 9. L'arbre del
saber de Descartes
Metafísica
2
3. 7. Operacions mental:
2 operacions:
- Intuició: Operació que fa la ment quan capta un coneixement sobtat
(immediata). "Claredat i distinció". Primers principis.
- Deducció: Operació que consisteix en combinar premises per a
obtindre una conclusió. Operació mediata.
Coneixement
8. "El mètode":
Punt 0: Dubtar de tot (Dubte hiperbòlic/metòdic). Dubtes:
– Informació sensorial: Sentits ens enganyen molts cops, si ens
enganyen, perquè no creure que sempre ens enganyen.
– Existència del món físic: Distinció somni/vigília. El somni és quan
es dorm i la vigília és quan s'està despert. Quan es dorm s'està en un
determinat lloc i es perceben unes coses que no existeixen. Quan
s'està en vigília percebem coses que potser somniem.
– Existència de Déu. Hipòtesi del Geni Maligne: Si enlloc d'haver-
nos creat Déu, ens hagués creat un geni maligne amb una ment
invertida (quan una cosa es considera certa, és falsa i viceversa).
També poden estar equivocades les matemàtiques (creença de que
són vertaderes).
– Funcionament de la raó: És impensable no dubtar, si es pensa que
es dubta, només queda l'evidència de que es dubta (Cogito Ergo
Sum). Inducció.
1ª evidència: El Jo Pensant, la Res Cogitans:
– "Què és un ésser pensant?": Ésser o cosa que pensa, dubta, entén,
afirma, nega,.... encara que dormi o estigui despert. CONSCIÈNCIA.
Cosa o substància pensant, la Res cogitans.
– "Què pensa l'ésser pensant?": Idees (pensar és barrejar idees).
– "Anàlisi de les idees" (2ª Regla):
– Cogito ergo sum és la 1ª certesa cartesiana (certesa -->
experiència subjectiva de tenir la veritat).
– 3 tipus d'idees:
– Adventícies: Aquelles que em sembla que són captades pels
sentits.
– Factícies: Aquelles que provenen de la barreja d'idees
adventícies, són creades per l'experiència.
– Innates: Aquelles idees que produeix la ment espontàniament.
Sense la intervenció exterior ni barreja de res. Les més reals
segons Descartes.
– Diferència entre Plató i Descartes: Les innates estan més
enllà de la ment (Plató), les idees les produeix la ment
(Descartes. Subjectivitat cartesiana).
3
4. I
n Fig. 10. Esquema
n relacionant de les
a idees cartesianes.
Factícies Adventícies
t
e
s
Fig. 11.: René Descartes
2ª evidència: La Res Infinita:
– Operació --> Deducció.
– Ús de dues premises:
– Principi de causalitat: Qui ha posat les idees innates dins meu
(Jo o algú altre?), jo sé que penso perquè soc una Res Cogitans,
però dins meu tinc les idees de perfecció i infinitud, encara que soc
imperfecte i finit. Alguna substància perfecta i infinita m'ha posat
aquestes idees. Qui és la causa? Déu, l'ésser perfecte i infinit (Res
cogitans)
– Argument ontològic de Sant Anselm: Si dins meu tinc la idea
de perfecció i aquesta idea l'associo a Déu. També tinc la idea de
Jo existent, jo soc imperfecte. Com pot ser que l'ésser perfecte i
infinit no existeixi? Aleshores Déu existeix.
– Conclusió: Si Déu és perfecte i infinitm per tant bo, s'elimina la idea
del Geni Maligne.
3ª evidència: La Res Extensa:
– Operació --> Deducció.
– Ús de tres premises:
– El Jo pensant. LA RES COGITANS
– Idees adventícies.
– Déu com a ésser perfecte (bé). LA RES INFINITA
Hi ha un jo que pensa idees que venen de fora i un Déu que no pot permetre
que jo no cregui que les idees vinguin de l'exterior, per tant, el món material
existeix (per tant el cos existeix,...). La característica bàsica de totes les coses
físiques és que tenen extensió (espai, per tant, 3 dimensions).
– El mecanicisme explica el funcionament de la Res Extensa, com si
aquesta fos una màquina (el model fou Demòcrit, un atomista). Qui
estudia la Res Extensa? La ciència a partir del principi de causa-efecte.
– Concepció cartesiana: diferent a l'organicisme aristotèlic (oposició
absoluta mecanicisme-organicisme). Descartes diu que tot està lligat pel
principi de causa-efecte. L'ésser humà té una substància veritable,
l'ànima que no es reencarna, la Res Cogitans; i cos, la Res Extensa. Per
relacionar cos i ànima s'ha d'usar la glàndula pineal o pituitària (sense
parlar de com és la relació).
4
5. Fig. 12.: El mètode de
Descartes.
9. La substància:
- Definició donada per Aristòtil:
La substància és allò que existeix
per si mateix independentment de
totes les demés coses.
- Descartes diu que hi ha dos
tipus de substàncies:
- Infinita/eterna (concepció
aristotèlica): Déu com a causa necessària (La Res Infinita).
- Finita/no-eterna (aquelles que depenen de la causa per ser): Jo (Res
Cogitans) i el Món (Res Extensa) són l'efecte o éssers contingents.
Substància Atribut (qualitat que Modes (qualitats en les
defineix la substància) que es poden desglossar
l'atribut)
DÉU Infinitud/Perfecció Omniscència/Bé/
Omnipotència
ÀNIMA o JO Pensament Dubtar/Sentir/Voler/
Raonar
COS o MÓN Extensió Volum/Pes/Moviment/...
Fig. 13. Taula de les
substàncies cartesianes
– Comparació realitats platòniques, aristotèliques i cartesianes:
– Plató: Dues realitats:
– Ideal: Intel·ligible i molt real.
– Material: Sensible i poc real.
– Aristòtil: Una realitat:
– Substancial: Unió de matèria i forma.
– Descartes: Tres realitats:
– Infinita: Res Infinita.
– Psicològica: Res Cogitans.
– Material: Res Extensa.
10. La moral provisional cartesiana (Ètica --> Filosofia Pràctica):
Descartes feu una moral provisional (mentre investiga què està bé i què no
està bé, bé havia d'actuar).
– Està expressada en imperatiu (Les 3 Màximes):
– 1ª Màxima: Obeeix les lleis i els costums del país, respectar la religió
en què ens han instruït i tenir opinions assenyades i mesurades sobre
les coses.
– 2ª Màxima: Ser tan ferm i decidir com pugui amb les meves accions
5
6. (és a dir, un cop presa una decisió no tornis enrere).
– 3ª Màxima: Sempre vènce'm a mi mateix abans que a la Fortuna
(davant una adversitat et pots queixar o intentar millorar, sempre
s'intentarà millorar).
Rep el nom de moral provisional, perquè quan Descartes morí abans d'acabar-
la.
Per a tenir un criteri raonable, s'han de tenir quatre qualitats: moderació,
constància, autodomini i racionalitat.
6