Breu síntesi de les revolucions liberals a Europa.

1. LES REVOLUCIONS LIBERALS TRES GRANS ONADES REVOLUCIONÀRIES VAN COMPORTAR LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1820. 1830. 1848 Professora: Vicenta Maria Ros. IES Antoni Llidó. Xàbia

2. REVOLUCIONS DE 1820 Nucli: zona mediterrània (Portugal, Espanya, Piemont, Nàpols i Grècia). A Grècia i a Amèrica Llatina a més del component liberal i havia el nacionalista (desig d’aconseguir la independència). Poc recolzament de les masses. Liberalisme encara poc arrelat. Intervenció de la Santa Aliança: Espanya i Nàpols. Independència de Grècia respecte l’Imperi turc, el 1829. Professora: Vicenta Maria Ros. IES Antoni Llidó. Xàbia

3. MATANÇA DE QUÍOS. E. Delacroix. L’obra d’aquest pintor romàntic francés, mostra els efectes dramàtics de la guerra d’Independència grega. Professora: Vicenta Maria Ros. IES Antoni Llidó. Xàbia

4. REVOLUCIONSDE 1830 Nucli: França. Extensió: Bèlgica, Polònia, Itàlia, Estats Alemanys… Liderada pels liberals doctrinaris. A Bèlgica i Polònia es barreja el caràcter liberal (major llibertat política) amb el nacional (independència). Participació activa de les masses populars (descontent social i econòmic). Més extenses, profundes que les del 1820. Conseqüències: França: Caiguda de Carles X (1824-1830), successor de Lluís XVIII (1815-1824) = Coronació de Lluís Felip d'Orleans (monarca constitucional). Independència de Bèlgica: 1830. Professora: Vicenta Maria Ros. IES Antoni Llidó. Xàbia

5. EXTENSIÓ DE LES REVOLUCIONS DE 1830 LLUIS FELIP D’ORLEANS (1830-1848) Professora: Vicenta Maria Ros. IES Antoni Llidó. Xàbia

6. REVOLUCIONS DE 1848 Nuclis simultanis: França, Itàlia, Imperi Austro – Hongarès, Estats Alemanys. Evolució molt ràpida. Igual final. Causes: Dificultats econòmiques, crisis industrial, desitjos de canvi polític, desitjos d’independència. Protagonistes: Classes populars = reclamen drets socials i polítics de tipus democràtic. Liderada pels liberals demòcrates. Revolució de caràcter nacionalista: la Primavera dels pobles Conseqüències: França: Caiguda de Lluís Felip I = II República. Revolucions de febrer i juny. Fracàs de la rebel·lió obrera. 1852: Inici del II Imperi Francès (Lluís Napoleó III Bonaparte, 1852-1870). Àustrica: Fi del feudalisme. Constitució moderada. Caiguda de Metternich. Revolucions a Hongria, Sèrbia, etc., durament reprimides. Estats Alemanys: Parlament de Frankfurt. Fracàs de la unió d’Alemanya sota un signe liberal. Itàlia: esclats liberals i independentistes. Intervenció austríaca als seus dominis del nord. Professora: Vicenta Maria Ros. IES Antoni Llidó. Xàbia

7. REVOLUCIÓ DE 1848, Berlín. Professora: Vicenta Maria Ros. IES Antoni Llidó. Xàbia

9. Desaparició del Sistema de la Restauració.

10. La burgesia es fa conservadora:

11. Adopta constitucions moderades (Sufragi Censatari...).

12. Els obrers prenen consciència de classe.

13. Naixement del Moviment Obrer Sindical.

14. Aparició dels primers partits polítics socialistes.

15. Enfrontament: Burgesia – Proletariat LLUITA DE CLASSES. Professora: Vicenta Maria Ros. IES Antoni Llidó. Xàbia

16. ESQUEMA-RESUM DE LES REVOLUCIONS DEL 48 Professora: Vicenta Maria Ros. IES Antoni Llidó. Xàbia