3. Literatura concentracionària Ciència al servei de la destrucció sistemàtica de persones. Literatura de l’Holocaust centrada en la segona meitat dels anys quaranta i els cinquanta amb el testimoniatge dels supervivents.
4. Context 5.500 morts a Mauthausen Processos de Belsen, Dachau, Nuremberg 70% dels 7.500 exiliatsrepublicans a Mauthausen. 1940-1945 camp de Mauthausen. Alliberamentpelsamericans 9 de maig
5. QUÈ VOL DIR K.L. REICH ? Konzentrations Lager Reich Aquestesparaules eren el segell que es trobavaestampat en tot el camp.
6. Protagonistes de la novel·la. Emili fa dibuixospornogràficspels nazis Fransesc , un idealista (Pere Vives Clavé) Augustmilitant anarquista Rubio,cap de l’organització comunista. Vicenç , un valencià Ernest un individualista Werner, responsable del magatzemalemany Hans Grupper, responsable del camp (Ziereis)
7. Ideologia de la novel·la Antifeixisme (lluita contra elstotalitarismescom a forma d’opressió social) Hitler, Mussolini, Franco, Stalin,GeneralPetain Republicana (defensa delsvalors del sistema de governrepublicà)
8. Introducció de K.L Reich introducció escrita el 1945-46 i que mai no es publicà A la caiguda del III Reichalemany sota l’impulstriomfant de les NacionsUnides, es va posar al descobert la magnitud de les atrocitatscomesespelnazisme. Les informacions, les estadístiques, elsdocuments, elsgràfics i el cinema; el processos de Belsen, Dachau, Nüremberg, etc.; elstestimoniatgesdirectesdelsqui, amb la salutmés o menys afectada, forenrescatatsamb vida de l’infernhitlerià, són les proves incontrovertibles del crimmonstruós de lesa humanitat que el móncivilitzat ha condemnatamb un clamunànime de justícia i de reparació. Entre elsmilions de persones de totes les nacionalitats que han sofertcaptivitat i mortalscamps de concentracióalemanys, també elsespanyols han tingut un llocd’honor i han pagat ben alta llurcontribució de sang a la ferotgia del nacional-socialisme. Sensecomptaraltrescamps que el de Mauthausen i les sevessucursals, el 70% dels 7.500 exiliatsespanyols que hiforeninternatscaiguerenexhaurits per la fam, el treball i elsmaltractaments. Les excepcionsd’unscentenars que varen ingressar-hi a la segonameitat de la guerra per havercontribuït a la Resistència Francesa, no ensfaran mentir si diem que l’únicdelictedelsmilers de malaurats que forenexecutatsamb la més terrible de les morts, no era altra que llurlleialtat a la República espanyoladurant la nostra guerra civil. Detinguts a la irrupcióalemanya a França, l’any 1940, com a soldatsregulars de l’Exèrcitfrancès o com a treballadorsmilitaritzats de fortificacions, forend’antuviconsideratspresoners de guerra i enviatsalscamps que els eren destinats a aquests. Però, en el cursd’unsmesos, la Gestapo elsanàrecollint per a emmenar-los alscampsd’exterminació de la SS amb el sambenet de “roigsespanyols”. Franco no haviavolgutreconèixer-los com a súbdits, i Pétain es negà a considerar-los voluntaris a la defensa de França. Només Hitler elsadmeté per a devorar-los en el secretdelsseusfornscrematoris. Tríade de criminals, responsables tots tres de la mort espantosa de 5.500 germansnostres a través de totes les tortures imaginables! Responsables també d’unesclavatge de quatreanys i migsuportatpelssupervivents en condicionsinhumanes! Ni Franco, ni Pétain, ni Hitler, no oblidaven que eren elsespanyolselsqui, primer que ningú, havienplantat cara al feixisme internacional. A “la nova Europa” forjada ambsanginnocent, devastacions i misèria, elsespanyols anti-franquistes no tenienaltraplaça que la d’unpot de cendres...
10. L'opiniód'Amat-Piniella sobre la sevanovel·laK.L.Reich "Ho dicsincerament: vaigescriureaquestllibreperquèdurantl'estada al camp m'hohaviaimposatcom un deure. Milers de companys, dotzenesd'amics entre ells, havienmort, anavenmorint o havien de morir a conseqüència de les penalitats de quatreanys i mig de camp. Hihavia sota dels que sobrevivíem una muntanya de dolor, una gran muntanyad'injustícia. I damuntdelsnostrescaps, una teranyina de fe en la humanitat, una feble teranyina que caliareforçarfins a fer-ne un teixit que enspogués abrigar per a la resta delsnostresdies. Tu has conegutmomentsamargs, si fa no fa comaquells que jovaigconèixeraleshores, i sapsfins a quinpunt té autenticitat la metàfora. Justícia per poder creure. Altrament, desprésd'haverviscut aquella tongada negra, la vida no podiatenirsentit. Com que vaigsobreviure, el meudeure era, és i seràsempre, pensar en elsmorts. A favor de la justícia que desitjàvem i de la fe que necessitàvem, no he pogutfer -malauradament- altra cosa que un llibre. Poca cosa, quan tanta n'hauríem de fer! Això no voldir que no hagid'estarcontentquanplau a qui el llegeix. Emsemblaaixí que elsmorts no són tan morts, que a ferjustícia de debò encara hisom a temps, que encara podemcreure en un mónmillor. A moltslectorsels han espurnejatelsulls, moltss'hanestremitdavant de tanta ferocitat humana i suposo que bastantss'hauranreafirmat en les conviccions que ens van menar a resistir contra el tirà i espero que a algunselshauràfet lamentar no haverrealitzataleshores un majoresforç per guanyar la guerra. De fet, és el que emproposavaaconseguir… Elsantics “concentracionaris” formem a Barcelona un petitgrup. Hi ha homes de totes les tendènciescontràries al règim, però de les coses que ens separen mai no en parlemquanenstrobem, sinósolament de les que ensuneixen. Penso de vegades si no hauriaestat saludable que la lliçódelscampsl'haguessinconegutmoltsdelshomes que afirmen estimar la llibertat! Elsmèritsliteraris de “K.L.Reich” (suposant que elstingui) nomésm'interessen en la mesura que puguin contribuir a fer extensiva aquella lliçó entre elsqui no van viurel'aventuradelscamps nazis. El meudesighauriaestatfer una obra mestra i gràcies a ella, haverconvençuttothom que mentre en la terrahihagigentcapaç de tanta crueltatfreda, de tantfanatismeinhumà, de tantmenyspreuenverselsaltres, no arribarempas a formar una societat digna de dir-se civilitzada. Per això, més que per altra cosa, emplau de saber que el llibreésllegit, per aixòm'agradarebrecartescom la teva i escoltar elscomentarisdels que compreneu el meudiguem-nemissatge (i perdona la petulànciad'aquestmot). El llibre ha tingutèxit, tot el petitèxit que en aquest clima de dictadura poden tenirelsllibressensecap puntal oficial, i esticcontent que hagiarribat en el moment en quès'inicia una nova renaixença, en què es desvetlla la inquietud, en què la “funesta mania de pensar” reprèn a poc a poc les sevesprerrogatives. M'agrada “ser-hi” en totaixò, i el llibre, en un grauínfim, peròcert, m'ho ha permès". (Carta de Joaquim Amat-Piniella al manresàRamon Martí Farreras, 28-12-1963)
11. Opinió de Joaquim AMAT Los SS partían de la idea de que todos los enemigos del nacionalsocialismo no merecían vivir. Pero había muchas formas de matar. Nos podían fusilar, pero eso no daba ningún rendimiento. Una manera de morir poco a poco era hacernos trabajar. Hasta que no quedaba ni un ápice de vida. Hasta la exterminación total...” (Paraules de Joaquim Amat-Piniella a Montserrat Roig, recollides per l'escriptora a "Triunfo", el 28-9-1974)
12. DEDICATORIA Al seuamic Pere Vives 31d’octubre de 1941 Al general nord-americà que alliberà el camp el 6 maig de 1945 Omar Bradley
