2. Creacionisme i fixisme Les idees evolucionistes primitives d’alguns pensadors grecs com Anaximandre de Milet o Empèdocles d’Agrigent no van tenir ressò, i durant molts segles dominà de forma a bsoluta el dogma judeocristià, en què els textos de la Bíblia seran acceptats de manera literal. D es de llavors totes les espècies han mantingut les seves característiques fixes i invariables ( fixisme ). El món i tot el que hi habita van ser creats per déu en sis dies ( creacionisme )
3. Les idees fixistes van començar a ser qüestionades a principis del segle XIX. Les nombroses troballes fòssils, així com les semblances entre els diferents organismes, feien que cada cop fos més complicat defensar de forma raonada les postures fixistes. El naturalista Georges Cuvier (1769-1832) va donar una explicació proposant que els fòssils trobats eren el resultat de grans catàstrofes ( catastrofisme ) d’escala planetària que havien tingut lloc en la història de la Terra. Aquestes catàstrofes, com el diluvi universal, haurien originat extincions massives i creacions posteriors d’organismes nous. Teoria del Catastrofisme
4.
5.
6.
7.
8. El viatge de Darwin amb el Beagle va durar 5 anys (1831-1836), i li va marcar la vida per sempre més. El vaixell va salpar de la Gran Bretanya en direcció a l'Amèrica del Sud i va recórrer les costes atlàntica i pacífica. El llarg viatge va permetre a Darwin d'estudiar les característiques geològiques de terres diverses i d'observar una enorme varietat de fòssils i d'espècies animals i vegetals; va recollir nombroses mostres que va classificar minuciosament. Tot plegat va fer que comencés a proposar-se interrogants sobre els orígens dels éssers vius que habitaven el planeta.
12. Fauna de les Galàpagos: els pinsans Charles Darwin va visitar les illes a bord del Beagle durant el 1835; va comparar diferents espècies d’animals per veure com havien evolucionat. Estudiant les tretze espècies de pinsans de les illes, va veure que els primers animals colonitzadors tenien poca competència i una varietat d’hàbitats per escollir; els canvis adaptatius van poder presentar-se de diferents maneres. No va ser només un bec més llarg, més ample o més ben adaptat, sinó que diferents tipus de becs podien permetre que els ocells escollissin diferents nínxols ecològics. Per tant, una sola espècie colonitzadora podia donar lloc a diverses espècies actuals. Aquest procés s’anomena radiació adaptativa .
13.
14. Desprès de més de 20 anys de lectures i, anàlisis i reflexions, Charles Darwin va publicar, el 1859 , el llibre L’origen de les espècies per selecció natural , en què expressava el seu pensament sobre el mecanisme que fa possible l’evolució de les espècies
15.
16. Algunes de les il.lustracions fetes per Darwin al llarg del viatge amb el Beagle
17.
18. Més webs de l’any Darwin http://www.darwin2009.csic.es/ http://www.anydarwin.cat/ http://. udg . edu / tabid /12053/ lage /ca-ES/default. aspx http://www.udg.edu/tabid/12053/language/ca-ES/default.aspx http://www.valencia.edu/cdciencia/index.htm?darwin2008.htm http://www.iec.cat/butlleti/126/actiu.htm http://www.nhm.ac.uk/visit-us/whats-on/darwin/index.html
19.
20. Stephen Jay Gould, 1941-2002, fou paleontòleg, biòleg evolutiu i historiador de la ciència. Va ensenyar a la Universitat de Harvard i treballà al Museu Americà d'Història Natural. És l'autor de El polze del panda, El somriure del flamenc, Un dinosaure en un paller , entre d’altres llibres. Stephen Jay Gould proposà el caràcter gradual de l’evolució (Teoria de l’equilibri puntual) Richard Dawkins ; nascut el 1941, és un etòleg britànic, teòric evolutiu i escriptor de divulgació científica que ocupa la càtedra Charles Simonyi de Difusió de la Ciència a la Universitat d'Oxford. Dawkins es va donar a conèixer amb el seu llibre El gen egoista , publicat el 1976, que va popularitzar la visió de l'evolució des del punt de vista dels gens . Lyn Margulis , nascuda el1938 és bióloga, Llicenciada per la Universitat de Chicago, màster per la de Wisconsin i doctora per la de California. És membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA i de l’Acadèmia Rusa de Ciències. És autora de nombrosos llibres científics i de divulgació. Defensa que l'origen de les espècies està en la simbiogènesi .
23. Registre Fòssil El seu estudi ens aporta les dades següents: 1. Hi ha més espècies extingides que no pas vivents. 2. La majoria d’organismes fòssils presenten suficients semblances amb organismes vivents per poder-hi establir relacions de parentiu. 3. En general, com més antic és un fòssil, més diferent és de l’espècie actual amb el qual se’l relaciona. 4. Es poden establir cadenes evolutives entre diversos fòssils, amb progressius canvis morfològics, fins a arribar a relacionar-los amb una espècie actual.
25. Anatomia comparada Estructures homòlogues L’estudi comparat de les estructures anatòmiques dels organismes permet trobar-hi similituds suficients per establir-hi relacions evolutives. Un dels casos més estudiats és el que relaciona l’estructura esquelètica de tots els vertebrats. S’han fet molts estudis centrats en les seves extremitats anteriors on es pot reconèixer una estructura òssia similar, que fa pensar que tots els vertebrats provenen d’un avantpassat comú. .
26. Embriologia comparada El desenvolupament embrionari presenta moltes similituds entre animals força diferents, sobretot durant les primeres fases. El grau de similitud del procés embriològic ens informa del grau de proximitat en el procés evolutiu.Com més similars són els desenvolupaments embriològics, més gran és el parentiu, és a dir, hi ha un avantpassat comú més proper.
27. Distribució geogràfica Els organismes més semblants, evolutivament més propers, acostumant a tenir una clara relació pel que fa a la seva distribució geogràfica. Aquest és el cas dels pinsans estudiats per Darwin a les Illes Galàpagos, tots ells similars i tots ells habitants de zones geogràfiques properes. L’existència de dues aus corredores molt similars, com l’estruç a l’Àfrica, i el nyandú a Amèrica del Sud, ens indica que en el passat aquestes dues zones geogràfiques estaven comunicades.
29. Biologia molecular La tecnologia actual ens permet determinar el grau de similitud entre els ADN o les proteïnes dels organismes, la qual cosa ens aporta molta informació sobre el grau de parentiu evolutiu. Com més similitud, més parentiu evolutiu. Aquests estudis han servit per confirmar els estudis clàssics, fets a partir de les semblances morfològiques